Si us aconsello que llegiu un llibre determinat perquè està molt bé us el recomano, si algú et diu que un metge és tan bo que segur que et solucionarà el teu mal te’l recomana, si em diuen que prengui paciència per solucionar un problema em recomanen que no em posi nerviosa.
Ara bé, no puc dir mai que us el *recomeno, te’l *recomena o m’ho *recomenen. En altres paraules, el verb correcte és recomanar, amb a (i no *recomenar).
Like this:
2 bloggers like this post.
De totes maneres no crec que sigui un error greu, ni un castellanisme, sinò un reflex en la grafia de la tendència del català oriental cap a les vocals neutres.
Em ve al cap un cas contrari: el del dialecte de Parma, on són les “a”s tòniques que passen a “e”. De fet ells/es diuen “Perma”, amb l´e moolt llarga.
(per cert, he escrit un article sobre aquest dialecte en un bloc que fa poc que he començat -disculpa l´spam Marta!-)
Hola, Pep! Justament, penso que es tracta del mateix cas que el de Parma, no? Les as tòniques del verb (recomano, recomanes, recomana, recomanen) es diuen amb e, com Perma, si ho entès bé.
Felicitats pel bloc, sembla molt interessant; ja hi aniré passant!
em refereixo a la pronuncia de formes com l´infinitiu, que potser s´ha acabat encomanat -que no “encomenant” ;-) – a la resta:
cat: recom(e)nar parm. arcmander
bona nit
Ah, ara ja t’entenc! :)
Hola Marta, podries ajudar-me en una qüestió? Es tracta de la utilització dels mots baix, davall i sota. De vegades tinc dubtes en utilitzar un o altre.
Gràcies. Passa bon cap de setmana!
Molt bé, gràcies per la proposta! El proper post serà d’això, intentaré no trigar gaire. Bon cap de setmana per a tu també, Estefania.