Ara bé, no puc dir mai que us el *recomeno, te’l *recomena o m’ho *recomenen. En altres paraules, el verb correcte és recomanar, amb a (i no *recomenar).

Mentrestant. És un adverbi i funciona com a tal. Té un valor temporal i expressa simultaneïtat entre dues o més accions. No pot fer de conjunció ni usar-se de cap altra manera.

• Ell canta i, mentrestant, ella toca la guitarra. (En canvi: Mentre ell canta ella toca la guitarra.)

Mentrimentres. Pot ser usar-se com a adverbi o com a conjunció.

Quan és adverbi té el mateix valor i s’usa igual que mentrestant.

• Ell canta i, mentrimentres, ella toca la guitarra.

Quan és conjunció pot tenir el valor tant de mentre com de mentre que, els usos de les quals s’expliquen a l’entrada anterior.

• Mentrimentres jo llegeixo, ella estudia (igual a mentre).
• Aixeca les mans mentrimentres va en bicicleta (igual a mentre).

• Mentrimentres els gossos creuen més, als gats els agrada més fer la seva (igual a mentre que).
• La seva última novel·la és excel·lent mentrimentres les anteriors havien estat molt fluixes (igual a mentre que).

D’atra banda, les locucions *de mentres o *de mentre amb el valor de ‘mentrestant’ (ni amb cap altre valor) no s’admeten.

Mentre té un valor temporal i es fa servir per unir dues frases de les quals es vol indicar que es produeixen al mateix temps. Amb aquest significat no podem fer servir mentre que.

• Mentre jo llegeixo, ella estudia.
• Ell aixeca les mans mentre va en bicicleta.

Mentre que, en canvi, té un valor adversatiu, d’oposició. S’utilitza, doncs, per contraposar dues frases. Amb aquest significat no podem fer servir mentre.

• Mentre que els gossos creuen més, als gats els agrada més fer la seva.
• La seva última novel·la és excel·lent mentre que les anteriors havien estat molt fluixes.

No podem fer servir mentre  o mentre que amb un valor condicional. No podem dir, doncs, per exemple: *Mentre sigui fresca, li agrada tota la fruita.

D’altra banda, la forma *mentres tampoc no s’admet.

D’altra banda, també podem fer servir caravana per referir-nos a una cua llarga de vehicles que avancen molt lentament en un mateix sentit, els quals poden haver produït un embús.

• Hi ha un embús a l’autopista i no s’hi pot passar de cap manera.
• Venint hem trobat molta caravana a la carretera perquè hi fan obres i només hi ha un carril disponible.

• Les canonades s’han embussat perquè han llençat menjar per l’aigüera.

En el proper post parlaré dels embussos aplicats a la circulació.

Conte. Un conte és una narració breu: S’ha llegit tots els contes de la Rodoreda.

Comte. Un comte és un home amb un títol nobiliari: Van a la perruqueria del carrer Comte d’Urgell.

Compte (atenció: duu sempre gènere masculí). Un compte pot ser força coses, però bàsicament és

• un càlcul: Si fa bé els comptes, acabaran de pagar la hipoteca d’aquí a 30 anys.
• un paperet en què hi ha escrit el que deus a algú: Demanem el compte al cambrer i marxem.
• un registre dels diners que tens en una entitat bancària: Ha obert un compte a l’estranger.
• sinònim de cura o atenció: Aneu amb compte amb l’esglaó.

Ara bé, el que de debò cal evitar són lapsus com aquest (real, espiat en un supermercat):

• La mortalitat infantil sol ser més alta en països en vies de desenvolupament.
• Aquest any l’índex de mortalitat a les carreteres ha estat més baix que l’anterior.

Mortalitat també pot fer referència a la qualitat de mortal.

• Sempre s’ha negat la mortalitat dels déus.

En canvi, fem servir mortaldat quan volem fer referència a la gran quantitat de morts que han estat provocades per una catàstrofe (una epidèmia, una guerra, un cataclisme, etc.)

• Les guerres contínues en aquell país han causat una gran mortaldat.

• Cal que portis un llevataps perquè puguem obrir l’ampolla de vi.