Pertinença vs. pertinència

Sovint hi ha vacil·lacions a l’hora d’utilitzar els mots pertinença i pertinència, que, per la seva gran semblança de grafia, es confonen i l’un es fa servir en el lloc de l’altre.

Pertinença és el substantiu del verb pertànyer i, tal com el defineix el DIEC, es refereix al fet de pertànyer a alguna cosa o, simplement, als objectes mateixos que són propietat d’algú.

Pertinència és la qualitat de pertinent (ser adequat o apropiat).

Així doncs, parlarem de la pertinença a un partit, un col·lectiu o un país (del fet de pertànyer-hi, de formar-ne part) i de la pertinència d’una pregunta o un actitud (preguntant-nos si és adequada o no).

*Igual = potser

Últimament, sembla que ha arrelat bastant la moda de  fer servir l’adverbi igual per comptes de potser. M’explicaré. Frases com les següents:

• *Igual em faré una amanida per sopar;
• *Igual me’l quedo;
• *Igual plou, demà;

Són incorrectes. Evidentment, es tracta de calcs de la sintaxi castellana. Les formes correctes són, per exemple:

• Potser em faré una amanida per sopar;
• Potser me’l quedo;
• Potser plou, demà.

Si voleu buscar alternatives a potser per variar una mica, podríeu fer servir expressions com qui sap si, vés a saber si, tal vegada, etc., tenint en compte el registre i el matís de cadascuna.

Cal recordar, per evitar confusions, que frases com:

• Es diuen igual;
• Parlen igual, etc.,

En què l’adverbi igual té el significat ‘de la mateixa manera’, sí que són correctes.

Per dir-ho breument, és incorrecte fer servir l’adverbi igual amb el significat de ‘potser’. Sisplau, protegim el potser!

n. b. L’asterisc davant d’una paraula o expressió indica que són incorrectes.

Benvinguda

Hola a tothom.

Enceto aquest humil bloc amb la intenció de tractar-hi qüestions de llengua (catalana). En principi, m’agradaria anar comentant, de manera bastant modesta, alguns casos que em semblen interessants, errors que sento que es fan sovint, confusions habituals, etc. Tot relacionat, és clar, amb aquesta passió (o obsessió) que, per a molts, és la llengua.

I des d’aquí faig una crida, als qui encara no ho heu fet, perquè poseu la llengua a la vostra taula… vida.

Salut!