Si no hem menjat res de res des que ens hem llevat al matí diem que estem en dejú. Avui pel carrer he sentit que algú preguntava a algú altre pel mòbil si havia d’estar *en ayunas per fer-se no sé quines proves, expressió que és evidentment castellana.
- Per fer-te l’anàlisi de sang cal que estiguis en dejú.
Fica-hi la llengua 
Jo fins i tot he sentit un híbrid tot estrany, quan es diu que en la setmana santa es fa “desajuni” i no es menja carn. És que en la meva zona em temo que l’idioma oficial és el catanyol… què hi farem.
Una qüestió al marge: com a alumna he de crear un bloc per penjar-hi els exercicis del curs (coses de les TIC) i he pensat d’aprofitar l’avinentesa i enllaçar-hi alguns dels blocs que consulto habitualment. Em dónes permís per enllaçar el teu?
Déu n’hi do, desajuni! No ho havia sentit mai.
I tant que pots enllaçar el meu bloc, jo encantada!
Fet! Gràcies.
Es dejuni no?
Dejuni és el nom (el fet de dejunar, de no menjar), però no el podem fer servir per a la locució adverbial en dejú (no podem dir *en dejuni). Dejú, a més, també és l’adjectiu. Per exemple, podria dir “a les 9 del matí encara estic dejú”.