La locució *de peu és un calc de la castellana de pie i no és correcta en català. Hi ha diversos adverbis que serveixen per indicar que una persona descansa només sobre els peus: dret o dreta, dempeus (més formal, potser) o a peu dret.
- Per la seva feina ha d’estar dreta tot el dia.
- Es van posar dempeus i van cantar els Segadors.
- Quedeu-vos a peu dret que no hi ha prou cadires per a tothom.
Fica-hi la llengua 
Primer de tot, felicitats pel bloc i molts ànims.
Arran d’aquest apunt (que he vist que és la proposta del Termcat per “post”) m’ha vingut al cap l’expressió “sortir pel propi peu”, que se sent sovint als informatius de la ràdio i la televisió, però que sona poc genuïna. A Catalunya Ràdio sé que no els agrada gaire, però a vegades l’accepten perquè no és fàcil trobar alguna expressió equivalent. Se te n’acut alguna?
I, per cert, com es fa la cursiva en els comentaris?
Hola, Eira! Moltes gràcies.
Ara mateix no se m’acut una expressió equivalent a “sortir pel propi peu”. Només se m’acuden “sortir tot sol”, “sense ajuda de ningú”, que no són tan expressives… Hauré de fer més recerca sobre el tema i a veure si en puc fer un post (perdó, un apunt :)).
Jo tampoc sé com es fa la cursiva als comentaris…