Fer el ronsa

Com podem dir *fer el remolón en català correcte? Doncs podem dir fer el ronsa o ronsejar, fer el mandra o mandrejar, fer el gandul o gandulejar, per exemple. I afegiu-hi els que se us acudeixin.

• Dissabte al matí és un bon moment per quedar-se al llit fent el ronsa.

Gris, grisa

El femení de l’adjectiu gris és grisa. Per tant no podem parlar de la *torre gris o d’una *ciutat gris. Hem de dir torre grisa i ciutat grisa. En castellà el genère d’aquest adjectiu és invariable, però cal recordar que en català sí que varia.

• He vist un riu a París, a prop de sa torre grisa (d’una cançó d’Antònia Font; ells diuen erròniament gris, perquè rimi…).
• Barcelona era una ciutat grisa i trista durant la postguerra.

Compondre

Els músics componen obres i les poetesses componen poemes. Un sonet està compost per dos quartets i dos tercets i els ossos componen l’esquelet. No es pot utilitzar el verb composar en cap dels casos anteriors. Per tant, els músics no composen obres i les poetesses no composen poemes; un sonet no està composat per dos quartets i dos tercets i els ossos no composen l’esquelet. El verb és compondre.

Seure, asseure i asseure’s

Avui em proposo descriure les petites diferències d’ús que hi ha entre els verbs seure, asseure i asseure’s, que no són del tot sinònims. Espero sortir-me’n:

Seure és un verb intransitiu i no duu mai el pronom es. Per tant, no podem dir “*he segut la nena” o “*m’he segut a terra”. Hem de dir “he segut a terra”.

Asseure és un verb transitiu. Així doncs, l’utilitzem quan volem dir que algú fa seure algú altre, una criatura o un malalt, per exemple: “he assegut la nena a la trona”; “he assegut el pacient a la butaca”. Asseure, a diferència de seure, pot ser pronominal: asseure’s. 

Asseure’s és intransitiu i equivalent a seure pel que fa al significat. Podem dir, doncs, “m’assec a terra” (equivalent a “sec a terra”). 

 

n. b. No cal dir que les formes *sentar i assentar són incorrectes amb el sentit de ‘estar assegut’.

Annex-annexos, complex-complexos, fix-fixos, etc.

Moltes vegades hi ha vacil·lacions pel que fa a l’expressió del plural de noms i adjectius masculins aguts acabats en -x, com ara annex, complex, fix, etc. El plural d’aquests mots masculins ha de ser -os, i no -es (plural que en aquest cas correspon als femenins). Hi ha qui també afegeix, erròniament, una e als singulars.

Ens equivoquem si diem “*són persones amb complexes” , “m’ha enviat un document *annexe al treball” o “*són treballadors fixes”. Hem de dir, en canvi, “són persones amb complexos”, “m’ha enviat un document annex al treball” i “són treballadors fixos”.

Cal no oblidar que els substantius i adjectius femenins acabats en -x en fer el plural sí que han d’acabar en -es. Llavors parlarem, sense cap problema, de notes annexes, històries complexes, idees fixes, etc.

*Despedir i *despedida

No són correctes el verb *despedir ni el nom *despedida. Les formes catalanes són acomiadar i comiat. També podem fer servir, simplement, dir adéu.

• S’ha acomiadat del món del cinema per dedicar-se plenament al teatre.
• Va fer un discurs de comiat molt emotiu.
• Li ha dit adéu amb llàgrimes als ulls.