Facturar i fracturar

Facturar vol dir, d’una banda, ‘fer constar (alguna despesa) en una factura’, i de l’altra, ‘enregistrar l’equipatge (en un aeroport, per exemple) perquè arribi a la destinació’.

Fracturar vol dir ‘trencar’. Normalment es fa servir per a ossos o cartílags.

De vegades hi ha vacil·lacions gracioses a l’hora de pronunciar aquests dos verbs i algú pot sentir dir alguna cosa com ara: “*corre, anem a fracturar les maletes”.

Advertisements

6 Responses to Facturar i fracturar

  1. montsellado ha dit:

    El problema és que el personal de determinats aeroports també confon sovint aquests verbs.

    Quan veus com tracten les bosses tens la inquietant sensació que acabaran fracturades.

  2. Marta ha dit:

    Hahaha! Tens tota la raó, Montse! O acaben fracturades o directament no arriben a la destinació que toca.

  3. Maite Mas ha dit:

    “Fracturar”, que deu venir de “fractus” (per cert, com puc posar les cursives en aquestes caselles de comentaris?), em fa pensar en la lletra gòtica Fraktur i en els “fractals”, segons la definició del DIEC: “Model matemàtic o objecte real que manté la seva forma essencial, fragmentada i irregular, tot i variant l’escala d’observació”. Com es diu aquesta figura que consisteix a trabucar les lletres o síl·labes (facturar/fracturar)? No me’n recordo!

  4. ficahilallengua ha dit:

    Pel que fa a la cursiva, has de posar el mot o l’expressió en qüestió entre uns codis html. En aquesta pàgina web hi surt explicat: http://www.freewebs.com/bookcrossing/estilo.htm

    D’aquesta figura se’n diu piquiponada o spoonerisme (del polític Pich i Pon i del reverend Spooner, que sembla que tot sovint tenien aquests lapsus). També se’n diu malapropisme (del personatge Mrs. Malaprop, d’una obra de teatre de Sheridan). Tot això ho explica de forma molt detallada i interessant Màrius Serra a Verbàlia.
    Aquest tema és molt divertit i donaria per fer un article, Maite!

  5. Maite Mas ha dit:

    Gràcies, Marta, en prenc nota.
    Ah! sí, molt bo! Aquest Pich i Pon es veu que, a més de ser un sàtrapa, era força tanoca com a orador. Moltes revistes de l’època se’n fotien descaradament. Sí que és un tema molt divertit, me’l miraré al Verbàlia. I el post, per què no el fas tu al Tabard? Jo trobo que els blogs han de ser eines que s’han de compartir, on la gent d’altres blogs hi ha poder escriure… no ho sé, no tan “onanistes”.

  6. Marta ha dit:

    Hahaha, tens raó… D’acord, doncs ja miraré de fer-lo quan tingui temps i te l’envio!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: