Tot sovint la gent s’exclama amb alleujament dient *menys mal!, una expressió incorrecta en català i calcada de la castellana menos mal. Aquest menys mal és força expressiu, molts el tenim molt interioritzat en el nostre llenguatge i costa de substituir-lo per expressions genuïnes.
Per quines expressions el podem substituir?
Podem dir, tenint en compte cada context: sort!, encara sort que…, m’alegra que, estic contenta que, que bé!
Quines se us acuden a vosaltres?
N’escric alguns exemples:
- *Menys mal que has vingut i has dut la música!
- Sort que has vingut i has dut la música!
- Ja he acabat la correcció. *Menys mal!
- Ja he acabat la correcció. Que bé!
Potser no és tan usual, però de sguida m’ha vingut al cap el rai. De tota manera, després de veure els articles que hi ha dedicat en Solà, no me’n refiaria pas que fos correcte. Per cert, has llegit Plantem cara o Sense pèls a la llengua?
rai no funciona sempre en el context de ‘menys mal’:
rai que no hem sortit avui, amb aquesta pluja (?)
Veieu en canvi com funciona millor si traduim per: tant se val/això no és res:
M’han cobrat seixanta euros pel dinar. Tu rai, que ets ric!
He trencat la cadira. Això rai! No et preocupis. (GDLC)
(El comentari anterior és meu.)
El “menys mal” és d’aquells que tenim gravat al cervell! Per cert, quan puguis podries fer un post sobre aquest “que” de “que bé”, que no duu accent? Cada cop que l’escric he de pensar si en porta o no, no em surt bé de manera automàtica, i tot sovint se’m cola…!
Sí, rai està molt bé perquè també és molt expressiva.
Maite, bona idea! M’hi posaré aviat.
Àlex, he llegit alguns articles del Plantem cara. Tinc pendent de llegir-ne més. Que parla d’aquest tema?
Des del nord…tornem-hi.
Primer de tot te feliciti per la feina que fas (o que feu).
Voldria fer un comentari sobre un tema que belleu podries tractar una altra vegada, va sobre ser i estar…no riguis.
Ací no diríem pas « estic contenta que », faríem sevir el ver ésser :
« som contenta que »
També diríem « som malalt » i no pas « estic malalt » (això en referència al tema de la grip).
Una forta abraçada .
I és que realment en som de content de trobar blogs com el teu.
Enric
Moltes gràcies, Enric!
Ostres, amb el tema del ser/estar no sé si m’hi atreveixo… Em sembla que és massa complex per a mi… I és que mira que hi ha teca per dir! Ja hi pensaré!
Moltes gràcies per l’aportació, no ho sabia això que dius…
Jo som de Mallorca i normalment dic “Tanta sort!”. Ex: “Tanta sort que m’has avisat!”
Benvinguda, Bàrbara!
Doncs moltes gràcies per l’aportació, m’agrada molt “tanta sort”.
Maite, encara que algú ho podrà explicar millor que jo, una regla ràpida només per a recordar-se’n:
exclamatiu -> que
interrogatiu -> què
Per tant, “Que bé!”.