M’han dit que de vegades es confonen els verbs acaparar i aclaparar a causa de la proximitat de la seva grafia. De fet, semànticament no tenen res a veure. Deixem clar, doncs, el significat de cadascun.
ACAPARAR
Acaparar, en l’àmbit de l’economia, es fa servir per parlar de quan s’adquireix i reté una gran quantitat d’una mercaderia per tal de poder apujar-ne el preu en el mercat i especular.
També es fa servir, en el llenguatge comú, com a sinònim de apropiar-se (d’una cosa material o abstracta). Igual que apropiar-se, acaparar té un matís negatiu (com el terme econòmic, evidentment). És a dir, si es diu que algú ha acaparat tots els caramels de la cavalcada de Reis, ho diem en to de crítica, perquè no n’ha deixat per als altres.
ACLAPARAR
Aclaparar vol dir ‘fer sucumbir’ sota un pes (que pot ser material o no). Així, es pot parlar d’aclaparar un arbre (tirar-lo a terra) o d’aclaparar una persona amb un munt de feina.
També es fa servir com a sinònim de postrar (treure les forces). És a dir, a algú el pot haver deixat aclaparat una malaltia, la febre, etc.
Fica-hi la llengua 
És interessant això d’aclaparar: no sé per què, sempre l’havia usat en sentit figurat (sempre estic aclaparada de feina), però mai en sentit físic. En prenc nota.
Jo tampoc coneixia el sentit d'”aclaparar” referent a “abatre, tirar a terra”.
És fascinant el món de les diverses accepcions de les paraules, sovint totalment insospitades. Ara mateix em ve al cap el verb “consentir”, que és un cas molt interessant.
És que s’usa molt més en sentit figurat…
Què vols dir amb això de consentir, Maite?