Destituir vs. cessar

19/03/2010

Com que últimament no es parla sinó de destitucions i de cessaments (per bé que deu ser moda no posar-los a la pràctica), em sembla convenient parlar de la diferència dels verbs destituircessar. Som-hi:

Destituir és un verb transitiu, és a dir, ha de dur sempre un complement directe. En altres paraules: algú destitueix algú altre. Generalment, un superior destitueix qui està per sota seu.

Cessar no és transitiu. És a dir, ningú no pot *cessar algú altre, sinó que aquest algú que deixa el càrrec hi renuncia, teòricament, per decisió pròpia. És sinònim de dimitir. De la mateixa manera que un cap no *dimiteix el seu subaltern, tampoc no *el cessa, sinó que el destitueix.

  • Ha cessat en el seu càrrec per qüestions personals.
  • L’han destituït perquè no fa bé la seva feina.
  • La destitució de l’alt càrrec ha estat molt aplaudida.
Anuncis

Aclarir

12/03/2010

El verb correcte és aclarir, i no pas *aclarar.

Així doncs, direm que jo no m’aclareixo amb els mapes, que ella ha aclarit els dubtes i que vosaltres us aclariu el color dels cabells. I, atenció!, no direm mai que jo no *m’aclaro amb els mapes, que ella ha *aclarat els dubtes i que vosaltres us *aclareu els cabells.

D’altra banda, aprofito per recordar que, normativament almenys, el sabó dels plats no s’aclareix (ni *aclara, ni esclareix), sinó que s’esbandeix (o esbaldeix).


Veure i mirar

05/03/2010

Una (benvolguda) lectora m’ha fet notar que els verbs veure i mirar tenen un comportament paral·lel a sentir i escoltar, dels quals parlàvem no fa gaire. Aprofito, doncs, per comentar-los, ja que també donen origen a errors.

Veure vol dir ‘percebre’ una imatge. De la mateixa manera que sentir, podríem dir que és una acció més o menys involuntària, no controlable. Només si tenim el sentit de la vista, serem capaços de veure.

Mirar és sempre una acció voluntària, que requereix la nostra atenció i voluntat per dur-la a terme. Mirar vol dir ‘fixar la vista’ sobre alguna cosa, sobre algú (DIEC2). Per tant, mirem la televisió, una pel·lícula; ens mirem algú, etc.

Així doncs, una cosa és que vegi una persona (perquè passa per davant meu, per exemple, i entra en el meu camp de visió) i una altra que la miri o me la miri (en què hi ha la meva voluntat d’observar-la i estudiar-la).

  • Has vist el televisor que he comprat?
  • Sí, ja l’he fet servir! Al migdia he mirat les notícies.

nb. No cal dir que (de la mateixa manera que sentir i escoltar) tots dos verbs tenen altres significats. Aquí només en comento els bàsics, els que em sembla que causen més confusions.