Matisar

El verb correcte és matisar (so [z]) i no pas *matitzar (so [dz]). Tot sovint s’afegeix al verb una t que no li correspon.

• El color del jersei li matisa els ulls blaus.
• Caldria matisar les paraules que ha pronunciat per poder-les comprendre bé.

Nomenar i anomenar

Quan nomenem i quan anomenem?

Nomenar és designar algú per a un càrrec.

• L’han nomenat presidenta de l’escala.

Anomenar és, d’una banda, donar nom a una persona o a una cosa i, de l’altra, esmentar pel nom algú o alguna cosa.

• Els veïns anomenen carrilet els ferrocarrils.
• L’ha anomenat pel seu antic sobrenom i no li ha fet cap gràcia.

En castellà, aquests dos significats queden compresos en un sol verb: nombrar (que no existeix en català).

Nadiu-nadiua, natiu-nativa

Si una persona ha nascut en un país diem que és un nadiu (o una nadiua) d’aquell lloc. Aquesta forma es pot fer servir com a nom i com a adjectiu.

• Els nadius de Catalunya són catalans.
• Barcelona no és la seva ciutat nativa però hi ha viscut més de 50 anys.

També existeix, amb aquest mateix sentit, natiu (i nativa), però, atenció!, només com a adjectiu segons la normativa. (El diccionari de l’Enciclopèdia, per exemple, sí que l’admet com a nom.) Com a adjectiu, també es pot fer servir natal.

• Barcelona no és la seva ciutat nativa però hi ha viscut més de 50 anys.

Estrany

L’adjectiu és estrany i el verb estranyar. Amb essa i no amb ics. Oblidem allò de *extrany i *extranyar, sisplau.

• Aquesta terra ja no li és estranya, perquè fa molts anys que hi viu, però encara s’enyora.