Nomenar i anomenar

Quan nomenem i quan anomenem?

Nomenar és designar algú per a un càrrec.

  • L’han nomenat presidenta de l’escala.

Anomenar és, d’una banda, donar nom a una persona o a una cosa i, de l’altra, esmentar pel nom algú o alguna cosa.

  • Els veïns anomenen carrilet els ferrocarrils.
  • L’ha anomenat pel seu antic sobrenom i no li ha fet cap gràcia.

En castellà, aquests dos significats queden compresos en un sol verb: nombrar (que no existeix en català).

Advertisements

4 Responses to Nomenar i anomenar

  1. Marta ha dit:

    I tant. Volia dir que no existeix amb el significat de què parlo aquí. Però gràcies per la precisió.

  2. Felip Elósegui ha dit:

    És correcte anomenar una cosa amb el sobrenom que es dona a dues persones, una morta i l’altre encara viva?

  3. Marta Breu ha dit:

    Hola, Felip! No sé si acabo d’entendre la pregunta… Si et refereixes a si és correcte anomenar en aquest sentit (‘esmentar pel nom’), doncs sí. Però no acabo d’entendre l’exemple que em comentes… Què vols dir?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: