Glaçó

27/05/2010

Continuant amb el tema del darrer apunt, hi ha qui pren, sobretot ara que fa caloreta, cafè amb gel. El procediment d’elaboració és fàcil; un agafa el cafè i l’aboca en un got amb glaçons (res de cubitos, en català). La forma glaçó és prou transparent: tros de glaç petit. En castellà, en canvi, es fa servir la forma de la peça per designar-la, cubito.


Cafès

23/05/2010

Avui la cosa va de cafès.

En català, quan demanem en un bar “un cafè“, a seques, sense afegir-hi res més, ens referim a un cafè sol, sense llet. En castellà, en canvi, cal especificar que el cafè no duu acompanyament (“un café solo”).

Si volem un cafè amb un rajolí de llet demanem un tallat o un trencat. També hi ha qui demana un desgraciat, que tinc entès que és un cafè descafeïnat amb llet desnatada (o descremada) i, per si fos poc, amb sacarina.

n. b. Com sempre, seran benvingudes les aportacions pel que fa a noms de tipus de cafès.


Espiell i espiera

02/05/2010

El foradet que tenim a la porta a través del qual mirem (espiem) qui truca no es diu pas *mirilla (paraula castellana). En podem dir espiera o espiell. També m’han dit que en alguns llocs (a l’Empordà, que jo sàpiga) en diuen espitllera.

Aquesta petita obertura també ens la podem trobar, a més de la porta, en una paret o en un mur. Per exemple, les finestres estretes dels castells des de les quals es pot mirar a fora sense ser vist també s’anomenen així.

Vosaltres quina forma soleu fer servir? (Jo, barcelonina, espiell.)