Avui la cosa va de cafès.
En català, quan demanem en un bar “un cafè“, a seques, sense afegir-hi res més, ens referim a un cafè sol, sense llet. En castellà, en canvi, cal especificar que el cafè no duu acompanyament (“un café solo”).
Si volem un cafè amb un rajolí de llet demanem un tallat o un trencat. També hi ha qui demana un desgraciat, que tinc entès que és un cafè descafeïnat amb llet desnatada (o descremada) i, per si fos poc, amb sacarina.
n. b. Com sempre, seran benvingudes les aportacions pel que fa a noms de tipus de cafès.
Fica-hi la llengua 
Quina gràcia, això del “desgraciat”. És molt descriptiu. A casa som molt llaminers i el que fem -només de tant en tant, eh!- és justament el contrari: el cafè ben carregadet l’endolcim amb llet condensada. En diem bombonet, però em temo que és un invent molt casolà i no sé si algú més en diu així (ni si algú més fa aquestes barreges tan poc salubres).
Mmmm, ha de ser ben bo el bombonet. Jo també sóc molt llaminera i de vegades, al cafè, hi poso un núvol d’aquells de llaminadura… Ara, queda dolç dolç i hi ha gent que té esgarrifances de tanta dolçor…
Proposo com a nou nom de tipus de cafè el “robadors” ;) Implica agafar la bossa, fitxar, passar per un dels carrers més macos de Bcn, seure en un tamboret de fusta, demanar un amb llet, conversar en bona companyia, pagar, tornar a passar per un dels carrers més macos de Bcn, tornar a fitxar, deixar la bossa.
hahahahahaha! I, el més important, fer tot això en 20 minuts.
M’apunto la denominació de “desgraciat”; la trobo molt escaient. El “bombonet” de la Montserrat també m’agrada molt. I, si anem més enllà, ja ens fiquem en el terreny del “cigaló” o del “perfumat”, que demanarien un altre post.
Doncs amb això del cigaló m’has donat una bona idea, Maite…
Jo he anat bastant per diferents punts de Galícia, Castella-La Manxa i CyL, Andalusia, Euzkadi i sé que si demano un “café” em portaran un café sense cap barreja. Sense llet o altres begudes. Es serveix amb un sobret de sucre, si de cas. No sé a Amèrica. A Cuba també es demana “un café”. Això de “café solo” diria que es discrecional i que potser és influència del cafe “noir” francès (?).
Pel que recordo a les novel·les noventayochistas, on es beu bastanta xocolata i molt cafè, sempre es parla de “café” o de “café con leche”.
A Galícia el “café con leche pequeño” és com aquí un tallat una mica gran. El “café con leche grande” es gran com per omplir un bol.
Salutacions!
Moltes gràcies per aquest comentari tan interessant i complet, Aaoiue. Pel que fa al cafè / café solo continuaré investigant…
Salutacions des del País Valencià. El cafè que descriu la Montse es un cafè típic d’ací (podeu cercar cafè bombó a la Viquipèdia). Tinc entès que a Barcelona se l’anomena biberó.
El concepte de “desgracia(d)et” també existeix, i és conegut arreu.