Continuant amb el tema del darrer apunt, hi ha qui pren, sobretot ara que fa caloreta, cafè amb gel. El procediment d’elaboració és fàcil; un agafa el cafè i l’aboca en un got amb glaçons (res de cubitos, en català). La forma glaçó és prou transparent: tros de glaç petit. En castellà, en canvi, es fa servir la forma de la peça per designar-la, cubito.
-
Segueix
S'està seguint
Already have a WordPress.com account? Log in now.
Fica-hi la llengua 
Jo ho feia mig bé, perquè els glaçons els feia i els ficava… a la “cubitera”. Si algú necessita classes de catanyol avançat només m’ho ha de dir (ai!).
Hahahaha, tots tenim aquests tics “contradictoris”. Jo per exemple sempre dic prestatge, però normalment dic també estanteria (que també és normatiu, per cert).
Pel que fa a cubitera, aprofito l’avinentesa per dir que l’equivalent correcte és glaçonera.
el terme tradicional és “terròs de gel”
Gràcies, Peo. No ho havia sentit mai, però m’agrada molt i té molt de sentit.
‘terròs o terrosset de gel’ és la forma catalana de tota la vida, glaçó és un francesisme acceptable
D’acord, Joan. Gràcies!