Revetlla

La festa que se celebra la nit anterior a una diada s’anomena revetlla. Així, abans-d’ahir vam tirar petards i menjar coca durant la revetlla de Sant Joan (i no pas la *verbena, que és la paraula castellana).

Estalvis

Les olles, cassoles i altres recipients que es treuen a taula es col·loquen, si es vol evitar de fer malbé o embrutar les estovalles, damunt d’un estri pla anomenat estalvis. D’estalvis n’hi ha de diverses mides, formes i materials. Aquest objecte té un nom ben transparent i divertit: els estalvis et permeten estalviar, ja que si els fas servir de ben segur que conservaràs les estovalles més temps. Els estalvis també estalvien a les estovalles (o a la taula) moltes cremades originades per recipients acabats de treure del foc.

Pegar-li

Avui m’agradaria comentar un aspecte sintàctic de pegar, verb que molt i molt sovint s’usa incorrectament.

Pegar pot dur complement directe (per bé que sovint s’omet perquè se sobreentén), que es refereix sempre a allò que es dóna (un cop, una bufetada, una empenta, etc.). El complement directe d’aquest verb mai no es pot referir a la persona (o animal, o objecte…) destinatària del cop. Mai.

Si volem indicar a qui o a què donem el cop (és a dir, qui rep), cal fer servir el complement indirecte. Sempre.

Així doncs, són correctes les frases següents:

• Hi ha qui diu que no cal pegar als nens per educar-los. (En cursiva el complement indirecte.)
• No li peguis, al gos! (En cursiva el complement indirecte.)

I són incorrectes aquestes:

• *No peguis la teva germana (L’opció correcta és: no peguis a la teva germana.)
• *No la peguis (L’opció correcta és: no li peguis.)