Pegar-li

Avui m’agradaria comentar un aspecte sintàctic de pegar, verb que molt i molt sovint s’usa incorrectament.

Pegar pot dur complement directe (per bé que sovint s’omet perquè se sobreentén), que es refereix sempre a allò que es dóna (un cop, una bufetada, una empenta, etc.). El complement directe d’aquest verb mai no es pot referir a la persona (o animal, o objecte…) destinatària del cop. Mai.

Si volem indicar a qui o a què donem el cop (és a dir, qui rep), cal fer servir el complement indirecte. Sempre.

Així doncs, són correctes les frases següents:

  • Hi ha qui diu que no cal pegar als nens per educar-los. (En cursiva el complement indirecte.)
  • No li peguis, al gos! (En cursiva el complement indirecte.)

I són incorrectes aquestes:

  • *No peguis la teva germana (L’opció correcta és: no peguis a la teva germana.)
  • *No la peguis (L’opció correcta és: no li peguis.)

2 respostes a Pegar-li

  1. afbourdiol escrigué:

    Molt interessant!

  2. […] un temps parlava del verb pegar. Avui m’agradaria parlar del verb disparar, que té molts punts en comú amb pegar, perquè […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: