Les olles, cassoles i altres recipients que es treuen a taula es col·loquen, si es vol evitar de fer malbé o embrutar les estovalles, damunt d’un estri pla anomenat estalvis. D’estalvis n’hi ha de diverses mides, formes i materials. Aquest objecte té un nom ben transparent i divertit: els estalvis et permeten estalviar, ja que si els fas servir de ben segur que conservaràs les estovalles més temps. Els estalvis també estalvien a les estovalles (o a la taula) moltes cremades originades per recipients acabats de treure del foc.
-
Segueix
S'està seguint
Already have a WordPress.com account? Log in now.
Fica-hi la llengua 
Ara m’has fet recordar un refrany que deia la meva iaia: Els estalvis es mengen les estovalles que més o menys vol dir que no és bo estalviar de manera desproporcionada.
He buscat aquest refrany en la xarxa (això ja és malaltís; ho busco tot, tot, tooooot) i he trobat un web que no coneixia i que sembla prou divertit. Te’n deixo l’enllaç per si et ve de gust donar-hi un cop d’ull:
http://www.tv3.cat/pprogrames/qmd/qmdSeccio.jsp?seccio=refrany&idint=270
Que bona, Montse! Aquesta frase feta acaba d’arrodonir el post :)
Jo tampoc coneixia aquesta pàgina de l’enllaç (està prou bé, oi?); en prenc nota, gràcies!
Marta,
A mi també m’agrada molt aquesta paraula, estalvis; és una paraula que, amb aquest sentit, trobo que fa net. Un mot que també em resulta curiós quan el pronuncio és la “post” de planxar, o també la “sola” de la planxa…
Montse,
Prenc nota d’aquesta pàgina dedicada als refranys i les frases fetes; no la coneixia i em sembla molt interessant. Gràcies a totes dues.
A cops tinc la sensació que la paraula estalvis s’està perdent “a favor” d’un ús d’estovalles un pel massa estès. Per exemple, com en dieu d’aquelles “làmines” de plàstic o vímet que col·loquem damunt de les estovalles de roba i sota de cadascun dels plats dels comensals?
Fins ara sempre n’havia dit estovalles petites (tot plegat per evitar de dir-ho en castellà, en què el diminutiu soluciona el problema), però començo a entendre que de vegades els interlocutors no m’hagin entès.
pèl (pels pèls!)
Maite, la veritat és que mai he parlat de la “sola” de la planxa… Et refereixes a la part inferior de l’aparell? Potser és perquè no planxo gaire…
Àlex, doncs no sé ben bé a què et refereixes, amb les estovalles petites… Jo de les làmines rectangulars individuals en dic estovalles, però no les poso damunt d’unes estovalles, sinó directament sobre la taula. Si no (si són més petites i les col·loco damunt de les estovalles i sota recipients que cremen per no fer-les malbé), en dic estalvis.
Bé, ara que hi penso, Àlex, si vull distingir les estovalles que ocupen tota la taula de les individuals potser sí que dic alguna cosa com “treu les estovalles. Les petites”.