Targeta

Tan sols vull recordar que targeta s’escriu amb ge, i no pas amb jota (com en castellà). Darrerament ho he vist mal escrit en diversos llocs (per exemple, a les màquines de comprar bitllets de la Renfe, i això que en aquest àmbit és un mot ben recurrent).

Infringir i infligir

De vegades hi ha confusions entre els verbs infringir i infligir, tan pròxims pel que fa a la grafia però dotats de significats diferents. Vegem-ho:

Infringir és ‘no complir’. Si violem una llei, un pacte, direm que l’estem infringint.

Infligir és ‘aplicar’. Es pot infligir una pena (a un delinqüent), un càstig, etc.

• Amb aquest comportament ha infringit les normes de l’escola.
• El tribunal li ha infligit una pena de tres anys de presó.

Gros i grossa

Si volem dir que algú “té un volum considerable” (DIEC2), podem fer servir el adjectius següents (i evitar *gordo, que no és una paraula catalana): gros, gras, rodanxó, rabassut, obès. I els que vulgueu afegir a la llista. Cal tenir en compte, com sempre, el context en què els utilitzem. La fraseologia per indicar que una persona és grassa és força expressiva i rica en comparacions i sentits figurats.

Si el que volem és parlar de coses que tenen un gruix considerable, ens hi podem referir amb gruixut.

*Empapar

Últimament he sentit fer servir (fins i tot en alguns mitjans de comunicació) el verb *empapar. *Empapar és un castellanisme i no existeix en català.

Si volem dir que mullem (completament o no) una cosa o volem explicar que algú o alguna cosa s’ha mullat per acció d’algun altre agent, podem utilitzar, per exemple, amarar, impregnar o xopar. O simplement mullar. Sempre cal tenir en compte el context de cada cas. D’altra banda, amarar i impregnar també es poden fer servir en sentit figurat.

• Va arribar amarat de suor.
• Cal xopar el tros de cotó amb alcohol.
• La seva literatura sempre està amarada de tragèdia.
• Aquest discurs està impregnat de demagògia.