Si volem dir que algú “té un volum considerable” (DIEC2), podem fer servir el adjectius següents (i evitar *gordo, que no és una paraula catalana): gros, gras, rodanxó, rabassut, obès. I els que vulgueu afegir a la llista. Cal tenir en compte, com sempre, el context en què els utilitzem. La fraseologia per indicar que una persona és grassa és força expressiva i rica en comparacions i sentits figurats.
Si el que volem és parlar de coses que tenen un gruix considerable, ens hi podem referir amb gruixut.
Fica-hi la llengua 
A casa, per dir-ho de forma afectuosa, diem que algú té o fa “panxolina”, però no estic gaire segura que aquest sufix sigui normatiu (però fa gràcia).
A banda d’això, aprofito per fer-te una pregunta: si el que tenim és quelcom en sentit figurat, per exemple un problema, podem utilitzar gran, gros i gruixut indistintament?
Gràcies!
Montse, pots utilitzar tots tres adjectius sense cap problema. També pots parlar d’un problema greu.
A mi sempre em surt de dir que algú és “cepat” o “refet”, “refetot” (i la versió femenina, que ometo per solidaritat de gènere ;)).
Hola:
També hi ha gord gorda:
[GDLC] adj dial 1 Gras, abundant de carn. Un porc ben gord.
2 p ext Dur, sec. Pa gord. Terra gorda.
Hahahaha, Maite, que bona aquesta de la solidaritat de gènere. És bo tenir-la en compte. :D
Miquel,
Ostres! Moltes gràcies per l’apunt.
Gord? Caram! Veig que l’entrada al DIEC2 és un xic diferent, però…
:) Súper guai del Paraguai?
referit als gruixos, quan parlo d’un tronc d’arbre es correcte dir gruixut , prim ?
Sí, Carme, és correcte!