Adreça

L’adreça és la indicació del lloc on vius (el carrer, el número, el pis). I també fa referència a l’adreça virtual. Atenció: amb aquest sentit no podem fer servir el substantiu direcció (direcció és una paraula catalana, evidentment, però té altres significats).

• Dóna’m la teva adreça electrònica, que t’enviaré el document per correu.
• No ha rebut la postal perquè van escriure malament l’adreça.

Data i dada

Avui vull parlar de la diferència entre data i dada. Són dues paraules que, per la seva semblança gràfica i fonètica i potser per interferència del castellà, de vegades duen a confusions.

Data és la indicació d’un dia i d’un lloc concret (en què ens trobem, en què es va produir algun fet, etc.). En castellà, se’n diu fecha. (n. b. En castellà data també es pot fer servir amb aquest significat.)

I podem dir que dada, molt a grans trets, és una unitat d’informació sobre una qüestió determinada. En castellà, dato (potser ve d’aquí la confusió entre els dos noms).

• Li ha demanat que escrigui la data d’avui a la pissarra.
• Has d’emplenar el full amb les teves dades.

Corrent i corrents

A pròposit de l’encertat comentari d’una (estimada) blocaire, vull parlar de la diferència de corrent i corrents, paraules que solen provocar força vacil·lacions en l’ús.

Corrents (adverbi) vol dir ‘molt de pressa’.

Corrent (gerundi del verb córrer) indica que una acció determinada es produeix mentre correm.

• Hem fet la cursa corrent, perquè volíem fer exercici (no l’hem feta pas caminant o saltant).
• Quan he sabut la notícia he vingut corrents (he vingut molt ràpid, deixant de banda de quina manera o amb quin mitjà he arribat).

Corrent

Continuem amb els gèneres. El substantiu corrent té el gènere masculí. Vegem-ne alguns exemples:

• Ajusta la finestra, que hi ha molt de corrent d’aire.
• La tempesta va fer tallar el corrent elèctric.
• Sempre mira de no deixar-se endur pel corrent de la societat.

Costum

Després d’aquesta pausa (obligada per motius de feina) reprenc el bloc amb un tema que ja vaig encetar fa uns quants dies: el gènere dels substantius. Som-hi:

Costum és un nom masculí. Per tant, direm que “té el mal costum de seure malament” o que “dir gràcies és un costum força arrelat”.