Soledat

Tornem-hi amb un cas semblant a claredat: soledat (també, potser més literària, tenim la forma solitud). Cal rebutjar *soletat.

• S’estima més viure en soledat, enmig de les muntanyes.
• Solitud és una novel·la de Víctor Català.

Claredat

Hi ha qui té tendència a dir *claretat, pronunciant una t en lloc d’una d. Cal recordar que la forma correcta és claredat.

• Si parles amb més claredat t’entendrem.

Versemblança

Versemblança és la qualitat de versemblant, adjectiu que vol dir ‘que sembla real, que aparentment és veritable’. Hem d’evitar, doncs, verosimilitud o verosímil, que són les formes castellanes.

• La novel·la explica una història la mar d’inversemblant.
• La seva coartada té versemblança; probablement és innocent.