Quan fem una cosa i al cap d’un temps (o una estona) voldríem no haver-la fet, diem que ens en penedim. Hi ha qui fa servir la forma castellana *arrepentir, però cal saber que en català no és correcta.
- Edith Piaf cantava, amb una veu increïble, que no es penedia de res.
- Ha parlat massa, i després se n’ha penedit.
Fica-hi la llengua 
Va, et posar’e un bast’o a les rodes: qu’e opines de l'”empenedir-se”?
M’agraden molt, aquests bastons…, però, vaja, no sé si compta gaire, la meva opinió, en aquest cas. Opino que aquest ’em’ (igual que ‘en’, de ‘enrecordar-se’) és propi de l’oral, l’ús del qual ha sorgit perquè es confon amb el pronom ‘en’, que tot sovint acompanya aquest verb.
En principi i d’acord amb la normativa, quan escrivim no hauríem de fer servir aquestes formes (enrecordar ni empenedir).
Era aquesta, la pregunta…? M’he explicat bé?
Marta,
Es el teu bloc, oh i tant que compta la teva opinio! Aqui i a ca teva ets la reina (amb el permis dels moisos, esclar)! Mes que una explicacio teorica convincent (que ho ha estat), volia saber si et semblava be que algun dia s’aglutines i es consideres verb, una mica com dur/endur (i ara algu dira que el parell es pertinent perque no signifiquen el mateix, d’acorddd!).
Ultimament no paro d’ensopegar-ne candidats: enfume’s, enriure’s, enfotre’s… me’n deixo algun.
Per cert, per que no inclous l’opcio de subscripcio als teus blocs?
Bé, en principi no em semblaria malament si l’ús generalitzat ho justifiqués i no pogués suposar una pèrdua del pronom feble ‘en’. M’explico: si dic “me n’empenedeixo”, potser hi ha massa ‘en’ i se’n perd algun pel camí…
Pel que fa a això de la subscripció, la veritat és que no sé com va; ja m’ho miraré…
Senyor F. Bourdiol, ja he inclòs l’opció de subscripció a tots dos blocs. Ja veus que sempre tinc molt en compte les teves peticions… ;)