Doncs això: cal dir tempesta i rebutjar *tormenta, del castellà.
- El cel indica que ja s’acosta la tempesta.
- Davant aquelles paraules, hi va haver una tempesta de crits.
-
Segueix
S'està seguint
Already have a WordPress.com account? Log in now.
Fica-hi la llengua 
Llamp de llamps, quina tempesta!!!
M’agrada la negror del cel els dies de tempesta. (ara i aquí, al Vallès, cau un bon ruixat, sense ser tempesta :D)
A mi també m’agrada la negror del cel d’abans de les tempestes… Al final aquí, a Barcelona, no ha estat gaire forta…
Uf! I es ben be que se sent moltissim, eh? Acabo de tenir una magdalena proustniana ben plaent sobre la primera vegada que algu ho va dir i em va fer arrufar el nas. Em guardo la narracio de la historia per a un altre moment, potser quan tingui nets i aquestes coses. ;)
Ben plaent? Estaré encantada de llegir-la, com sempre… ;)
Que els ho explicaràs als néts, dius? hahahah. Pensava que t’atreviries a explicar-la al bloc…
Hola a tots i a totes, soc nou i vos acabe de descobrir. Dubte molt a l’hora d’escriure certes expressions. Al fil de la tempesta, i no anant tant lluny. Quan encara estan sols els núvols, Cóm diríeu que està el cel?? núvol, nuvolat, nuvolós, ennuvolat? em sembla que es pot dir de totes les maneres, però hi ha graus de formalitat? Quines son les vostres opinions?
Hola, Jesús, i benvingut! Espero que vinguis sovint per aquí.
Pel que fa al tema dels núvols, correctament tant pots dir “el cel està ennuvolat” com “el cel està núvol”. Al meu entendre, la primera és més formal que la segona.
Fins aviat i gràcies.