Estovalles

Fa uns mesos parlàvem dels estalvis i de passada van sortir les estovalles. Les estovalles (o tovalles) són una peça de roba que s’estén damunt una taula quan hi volem col·locar una cosa (menjar, sobretot) i volem evitar que s’embruti. Recordeu que la forma *mantel en català no és correcta.

Conte, comte i compte

Avui vull parlar d’un trio de substantius que, com que es pronuncien bastant semblantment, solen causar confusions a l’hora d’escriure’ls. Aquests tres substantius són conte, comte i compte.

Conte. Un conte és una narració breu: S’ha llegit tots els contes de la Rodoreda.

Comte. Un comte és un home amb un títol nobiliari: Van a la perruqueria del carrer Comte d’Urgell.

Compte (atenció: duu sempre gènere masculí). Un compte pot ser força coses, però bàsicament és

• un càlcul: Si fa bé els comptes, acabaran de pagar la hipoteca d’aquí a 30 anys.
• un paperet en què hi ha escrit el que deus a algú: Demanem el compte al cambrer i marxem.
• un registre dels diners que tens en una entitat bancària: Ha obert un compte a l’estranger.
• sinònim de cura o atenció: Aneu amb compte amb l’esglaó.

Adobar, curar?

Si preparem la carn o el peix (amb sal, vinagre o un altre ingredient) perquè es conservi durant molt de temps diem que l’adobem. El verb equivalent en castellà, curar, no està admès per la normativa. (Per cert, el diccionari de l’Enciclopèdia sí que inclou la forma curar en aquest sentit.)

Ara bé, el que de debò cal evitar són lapsus com aquest (real, espiat en un supermercat):