A petició d’una lectora, avui parlaré dels usos de les conjuncions mentre, mentre que. A la propera entrada parlaré de mentrestant i mentrimentres.
Mentre té un valor temporal i es fa servir per unir dues frases de les quals es vol indicar que es produeixen al mateix temps. Amb aquest significat no podem fer servir mentre que.
- Mentre jo llegeixo, ella estudia.
- Ell aixeca les mans mentre va en bicicleta.
Mentre que, en canvi, té un valor adversatiu, d’oposició. S’utilitza, doncs, per contraposar dues frases. Amb aquest significat no podem fer servir mentre.
- Mentre que els gossos creuen més, als gats els agrada més fer la seva.
- La seva última novel·la és excel·lent mentre que les anteriors havien estat molt fluixes.
No podem fer servir mentre o mentre que amb un valor condicional. No podem dir, doncs, per exemple: *Mentre sigui fresca, li agrada tota la fruita.
D’altra banda, la forma *mentres tampoc no s’admet.