A l’entrada anterior vaig parlar dels usos de mentre i mentre que. Ara vull parlar de mentrestant i de mentrimentres, formes que com veureu hi estan relacionades.
Mentrestant. És un adverbi i funciona com a tal. Té un valor temporal i expressa simultaneïtat entre dues o més accions. No pot fer de conjunció ni usar-se de cap altra manera.
- Ell canta i, mentrestant, ella toca la guitarra. (En canvi: Mentre ell canta ella toca la guitarra.)
Mentrimentres. Pot ser usar-se com a adverbi o com a conjunció.
Quan és adverbi té el mateix valor i s’usa igual que mentrestant.
- Ell canta i, mentrimentres, ella toca la guitarra.
Quan és conjunció pot tenir el valor tant de mentre com de mentre que, els usos de les quals s’expliquen a l’entrada anterior.
- Mentrimentres jo llegeixo, ella estudia (igual a mentre).
- Aixeca les mans mentrimentres va en bicicleta (igual a mentre).
- Mentrimentres els gossos creuen més, als gats els agrada més fer la seva (igual a mentre que).
- La seva última novel·la és excel·lent mentrimentres les anteriors havien estat molt fluixes (igual a mentre que).
D’atra banda, les locucions *de mentres o *de mentre amb el valor de ‘mentrestant’ (ni amb cap altre valor) no s’admeten.
Fica-hi la llengua 
Gràcies.
De moment aparco el mentrimentes que se’m fa una mica estrany d’utilitzar.
Moltes gràcies a tu, Carme, pel suport, per llegir-me i pels comentaris. :) M’han dit que el mentrimentres es fa servir en algunes zones del País Valencià. Jo tampoc no el faig servir…
Fins aviat!
Ostres, jo el mentrimentres no l’havia sentit mai! Que bonic! :)
A mi tampoc no em sonava gens el mentrimentres. Deu ser dialectal si el fan servir només a algunes parts. Trobo molt curiós, això: amb una sola paraula, “mentrimentres”, es fan tots els usos gramaticals diferents que la llengua estàndard (i també imagino la lògica lingüística que hi ha al darrera) distingeix. Perquè, clar, no és el mateix “mentre”, “mentre que” ni “mentrestant”.
Jo penso que deu ser una paraula d’ús popular que es va fer servir per a tots aquests usos que poden ser semblants en alguns aspectes, perquè llavors la gent no deuria tenir prou nivell formatiu per saber distingir les concrecions entre un ús i un altre. Bé, és una hipòtesi prejudicial. Què en penseu?
Gràcies pel teu comentari, Ectòrix. La veritat és que no en sé prou per respondre’t amb propietat sobre aquesta qüestió. A veure si alguna altra ànima ens il·lumina… Jo no acabo de creure’m la teva hipòtesi; més aviat tinc la impressió que des de sempre s’han confós les diverses formes de la conjunció i que potser en algun moment es va duplicar i va donar lloc a mentrimentres… Com que són partícules tan utilitzades, es produeix una varietat i diversitat important de formes.
Jo sempre utilitze el mentrimentres, de fet la meua família sempre ho ha fet i m’ estranya que tan poca gent ho conega. Som de l’ Horta Nord.
A m’ encanta aquesta paraula, de fer la utilitze com pseudònim a internet. Una salutació!
Gràcies pel comentari, Isa! Saps si mentrimentres es fa servir a tot el País Valencià?