*Piropo

Tot sovint sento que es fa servir *piropo, calc de la llengua castellana i incorrecte en català. Quines opcions tenim per evitar el *piropo?

A mi el que m’agrada més és floreta. També podem dir elogi, lloança, alabança, afalac i, fins i tot, falagueria. Atenció, cal tenir sempre en compte el context i el registre. D’altra banda, com és lògic, també podem fer servir directament els verbs corresponents: elogiar, lloar, alabar i afalagar.

• Li ha tirat una floreta com qui no vol la cosa (o bé: “l’ha afalagat com qui no vol la cosa”)
• Va fer una gran lloança de la nova cançó (o bé, “la va lloar molt”).

 

*Averiguar

El verb averiguar en català és incorrecte; així, si volem parlar bé, no podem fer-lo servir. Quines opcions tenim per expressar el mateix però correctament, doncs? *Averiguar vol dir ‘descobrir una cosa després d’haver-la investigat’. L’equivalent que més s’hi acosta és esbrinar. Segons el context també podem fer servir descobrir, investigar o indagar, per bé que ens apartem un pèl del significat.

Lloguer i llogaters

Si una persona té un pis i decideix deixar-lo a algú altre durant un temps a canvi d’un preu acordat, diem que el lloga o que el dóna a lloguer. Amb aquest significat, en català no podem dir alquilar.

La persona que decideix pagar el preu acordat per viure en un pis que no és seu el lloga o l’agafa (o pren) a lloguer. Amb aquest significat, en català no podem dir alquilar.

La persona que té el pis s’anomena propietari o propietària (també se’n pot dir, més formalment, arrendador o arrendadora).

La persona que pren el pis, llogater o llogatera (també se’n pot dir inquilí o inquilina i, més formalment, arrendatari o arrendatària).

Avars, pesseters, garrepes i encara més

Com podem designar una persona que dóna una importància excessiva als diners, que és poc generós, que és reticent a gastar per als altres, que sempre mira fins a l’últim cèntim (o pesseta)?

En podem dir avar, pesseter, gasiu, rata, garrepa, mesquí, ronyós i, fins i tot, tacany.

Però recordeu: no en podem dir *ràcano, *pessetero o *tacanyo.

Sota, davall i baix

Avui, a petició d’una lectora, vull parlar dels usos de sota, davall i baix. Miraré d’explicar-los d’una manera esquemàtica i entenedora; si algú hi vol afegir res serà benvingut, com sempre.

 

– Sota. Pot ser una preposició o un adverbi (a més de substantiu, és clar).

Quan fa de preposició indica que un objecte es troba més avall que un altre que s’ha pres com a referència. Per exemple: El gat és sota la taula. També es pot fer servir en un sentit figurat: L’artista està sota la protecció del seu mecenes.

Com a adverbi s’usa amb el mateix significat. Per exemple: Vaig sentir un truc a la porta i vaig veure que algú havia fet passar un full per sota (de la porta) o Aixeca la manta i mira què hi ha sota (de la manta).

 

– Davall. Pot ser una preposició o un adverbi.

Com a preposició s’usa igual que sota; totes dues preposicions són sinònimes: El gat és davall la taula. Sembla que no es fa servir en sentit figurat, a diferència de sota.

Com a adverbi té dos usos.

• D’una banda és sinònim de sota: Vaig sentir un truc a la porta i vaig veure que algú havia fet passar un full per davall o Aixeca la manta i mira què hi ha davall.
• De l’altra, es fa servir en escrits amb el significat de ‘més endavant en el text’. Per exemple: Com es detalla davall, només s’accepten les sol·licituds que estiguin ben emplenades.

 

– Baix. Pot ser un adverbi (o un nom o un adjectiu, però aquestes funcions no són rellevants per al nostre cas). També cal tenir en compte, atenció, que baix no pot ser mai una preposició.

Quan fa d’adverbi s’utilitza en els casos següents:

• Amb el significat de ‘a una altura poc considerable’ (DIEC2). Per exemple: l’avioneta vola baix (l’avioneta vola a poca altura).
• Quan ens referim a un espai (un lloc, una part d’una cosa, una planta d’un edifici, etc.) que està situat més avall que nosaltres. Per exemple: Vés a baix a buscar unes cadires (vés al pis que es troba sota d’on som, a la part que és més avall).
• Amb altres significats concrets, com ara quan és equivalent a ‘en veu baixa’: Parla tan baix que no se’l sent (també diem: parla tan fluix que no se’l sent).