Avui, a petició d’una lectora, vull parlar dels usos de sota, davall i baix. Miraré d’explicar-los d’una manera esquemàtica i entenedora; si algú hi vol afegir res serà benvingut, com sempre.
– Sota. Pot ser una preposició o un adverbi (a més de substantiu, és clar).
Quan fa de preposició indica que un objecte es troba més avall que un altre que s’ha pres com a referència. Per exemple: El gat és sota la taula. També es pot fer servir en un sentit figurat: L’artista està sota la protecció del seu mecenes.
Com a adverbi s’usa amb el mateix significat. Per exemple: Vaig sentir un truc a la porta i vaig veure que algú havia fet passar un full per sota (de la porta) o Aixeca la manta i mira què hi ha sota (de la manta).
– Davall. Pot ser una preposició o un adverbi.
Com a preposició s’usa igual que sota; totes dues preposicions són sinònimes: El gat és davall la taula. Sembla que no es fa servir en sentit figurat, a diferència de sota.
Com a adverbi té dos usos.
- D’una banda és sinònim de sota: Vaig sentir un truc a la porta i vaig veure que algú havia fet passar un full per davall o Aixeca la manta i mira què hi ha davall.
- De l’altra, es fa servir en escrits amb el significat de ‘més endavant en el text’. Per exemple: Com es detalla davall, només s’accepten les sol·licituds que estiguin ben emplenades.
– Baix. Pot ser un adverbi (o un nom o un adjectiu, però aquestes funcions no són rellevants per al nostre cas). També cal tenir en compte, atenció, que baix no pot ser mai una preposició.
Quan fa d’adverbi s’utilitza en els casos següents:
- Amb el significat de ‘a una altura poc considerable’ (DIEC2). Per exemple: l’avioneta vola baix (l’avioneta vola a poca altura).
- Quan ens referim a un espai (un lloc, una part d’una cosa, una planta d’un edifici, etc.) que està situat més avall que nosaltres. Per exemple: Vés a baix a buscar unes cadires (vés al pis que es troba sota d’on som, a la part que és més avall).
- Amb altres significats concrets, com ara quan és equivalent a ‘en veu baixa’: Parla tan baix que no se’l sent (també diem: parla tan fluix que no se’l sent).
Fica-hi la llengua 
Molt bé Marta! Jo tinc un dubte. Està bé utilitzar l'”en sota” (no sé com s’escriu)? Per exemple: “busca més en sota”, quan estem buscant alguna cosa a sota, però no prou “en sota” ejjeje
Hola, Aina! Doncs, mira, jo això no ho havia sentit mai. (És cosa d’Igualada? :P) Ho he estat mirant i no ho he trobat enlloc, però seguiré investigant per veure si et puc donar una bona explicació del cas… ;)
Hola doctora Marta,
Li voldria demanar si podria fer una entrada que expliqués quan s’ha d’accentuar el “que” i una altra que expliqués la utilització del “ser” i de “l’estar”. És molt demanar? Segur que no perquè vostè és molt sabia, audaç i generosa.
Un admirador
Bon dia! M’agrada tenir admiradors, però no cal que sigueu anònims… ;)
El que/què ja el tinc fet. Els pots consultar en aquests enllaços:
https://ficahilallengua.wordpress.com/2009/12/22/que/
https://ficahilallengua.wordpress.com/2009/12/22/que-2/
L’explicació de l’ús del ser i l’estar és bastant complexa. Espero poder-ne fer alguna d’aproximada més endavant, però et caldrà una mica de paciència, benvolgut admirador…
Hola, Aina i Marta: jo també ho dic, això de “ensota” i per una vegada de cada mil (tatxan tatxan) és correcta!!! :D
Uau! Gràcies, Montse!! :) Només calia saber que anava junt i ja ho teníem… ;)
Interessantissim! Anem a pams:
a) En classes de nivells elementals de catala, un dels grans problemes es explicar la diferencia entre ‘sota’ (i ‘a sota’), ‘baix’ (i ‘a baix’) i ‘avall’. La veritat es que hi ha tota una casuistica ben interessant, que tu has resumit molt be. A mi m’interessa prou l’aparicio de preposicions de… ‘suport’, com ara ‘prop / a prop’, ‘sota / sota de’ i els exemples entre parentesis que cito damunt. ;) En fi, potser un altre dia.
b) Es curios aixo que ‘baix’ no pot ser una preposicio. Ahir, despres de vuit hores intenses de correccio, se’m va escapar un ‘baix de la rambla de Catalunya’ que em va fer encendre el llum d’alarma, pero que no em va fer esgarrifar gaire. Ara veig que el DCVB recull ‘baix de’.
c) Els limits entre preposicio i adverbi de vegades son molt confusos. T’hi atreveixes? ;)
d) Curios, aixo d”ensota’, aixi aglutinat. Es semblant a l”en endavant’, que, ai las, cal escriure separat!
a) Mentre feia el post em va sorgir aquesta qüestió de la preposició de suport a ‘sota’ i a ‘baix’, però em vaig estimar més esquivar el tema per mantenir l’objectiu de l’entrada i no fer-la encara més complexa. Bon tema, però. També seria interessant comparar-ho amb els usos en castellà.
b) Jo no el faig anar mai (com dius tu), aquest ‘baix de’… És més, em sona estranyíssim. Ara, ja deus haver vist que el DCVB condemna sense concessions la preposició sola…
c) Bona! Saps què vaig pensar mentre feia l’apartat de ‘sota’? Que els casos que es consideren normativament adverbis són ben agafats pels cabells… Gairebé podríem dir que són preposicions (per això hi ha els parèntesis). Ara, no em vaig atrevir a dir tant… D’altra banda, m’han dit (profes de català) que, en explicar les diferències de sota/baix en nivells elementals, simplifiquen la qüestió i diuen: ‘baix’ és adverbi i ‘sota’ és preposició.
d) Ben cert.
Moltes gràcies Marta per publicar la meua petició! Veig que ha causat interés per a molts!
Adéu!
Estefania, gràcies a tu per la proposta i per l’interès! :)
Sí, jo també ho trobo interessant, això de les paraules. Faltava la variant valenciana “dessota”, que penso que s’usa igual que “davall”.
Sense ser jo lingüística expert, intenteré fer unes aclaracions segons les enumeracions que heu fet més amunt:
a) Sobre la preposició “a” abans de sota o dalt o qualsevol altra, m’atreviria a dir que és opcional, però a mi em sona millor només en sentit advervial. És així perquè la preposició “a”, com és lògic, indica simplement posició, la ubicació, i en sentit adverbial no hi ha la referència pròpia del substantiu que acompanya la preposició. És a dir, trobo millor “El gat és a sota” que no “el gat és a sota (de) la taula”.
La preposició “de” també és opcional, no canvia per res el significat, simplement és per marca la relació de posició, per enllaçar la preposició de lloc amb el nom que acompanya.
b) Si hem de fer cas al diccionari, baix no és en absolut una preposició, només un adverbi, llavors no pot anar acompanyat de “de”. El DCVB no és un diccionari normatiu, sinó descriptiu, és a dir, exposa simplement l’ús de les paraules, però no si són correctes o no.
c) Amb aquests límits, jo a vegades em confonc amb alguns adjectius: el típic “molt”, per exemple. Però per aquestes paraules, si va acompanyat d’un nom, és preposició, si no i ja té sentit locatiu per si sol, és adverbi.
d) Jo tampoc no la coneixia aquesta paraula “ensota”. Ja he après una cosa més! Jo espontàniament, segons l’exemple de la companya que ha comentat, hauria dit “més avall”, però em sembla que no seria el mateix, o “més a sota”, però ja veig que per indicar més profunditat en un eix en tres dimensions hauré de fer servir ensota.
Salutacions!
Gràcies pel teu comentari, Ectòrix.
Dessota és un adverbi i sinònim de sota i davall.
a) Sí, sembla que la cosa va per aquí i és prou lògica. De tota manera, jo (i tinc entès que també altres parlants) sí que solc posar la a en la locució preposicional, també. Jo no solc ser gaire lògica… ;)
b) Totalment d’acord, però justament és útil i té molt valor per això, perquè descriu l’ús dels parlants i usuaris de la llengua.
c) Sens dubte, la diferència sintàctica és clara. Ara, és evident que semànticament estan ben a prop, a tocar… Per cert, no acabo d’entendre a què et refereixes amb això del molt…
Salutacions!
El “molt” només l’he posat d’exemple, volia dir, igual com comentava afbourdiol, que jo també em confonc amb aquest mot, no com a preposició, però sí com a adjectiu i com a adverbi. A vegades la llengua és un embolic! (Però també és divertit!)
Respecte del punt a, la veritat és que no em fixo quan jo faig servir aquestes paraules. De fet, quan vaig llegir la teva entrada em vaig adonar que no sé del cert què dic. Quan escric, però, acostumo a posar també la preposició “de”, per tant faig servir locució preposicional, però no sé què faig amb la “a”. És curiós… simplemente està interioritzat.
Hola, entenc que el DNV de l’AVL hauria de fer que revisares este apunt:
Per altra part, la gramàtica de l’IEC (2017) diu: «En parlars valencians i baleàrics, baix també s’utilitza col·loquialment amb el valor de sota o davall amb un complement introduït per la preposició d’enllaç de». El cas és que en valencià general l’esquema d’ús sistemàtic és dalt-damunt / baix-davall. La normativa hauria d’atendre més clarament la realitat dialectal, més encara ara que admet que baix és una preposició quan diu: «aquest ús de baix amb un complement introduït per de s’evita en els registres formals». De fet, és fals que s’evite en els usos formals en valencià (llevat que algú pense que no existixen usos formals en valencià).
Gràcies, Miquel. Quan tingui una mica de temps revisaré aquest apunt.
Salutacions.