Si una persona té un pis i decideix deixar-lo a algú altre durant un temps a canvi d’un preu acordat, diem que el lloga o que el dóna a lloguer. Amb aquest significat, en català no podem dir alquilar.
La persona que decideix pagar el preu acordat per viure en un pis que no és seu el lloga o l’agafa (o pren) a lloguer. Amb aquest significat, en català no podem dir alquilar.
La persona que té el pis s’anomena propietari o propietària (també se’n pot dir, més formalment, arrendador o arrendadora).
La persona que pren el pis, llogater o llogatera (també se’n pot dir inquilí o inquilina i, més formalment, arrendatari o arrendatària).
Fica-hi la llengua 
Res a veure amb la química, oi? ;-)
Res a veure… ;) Segons el DIEC2, alquilar vol dir ‘Introduir un grup alquil en una molècula orgànica’. Segur que els de química ho deuen entendre…
Sento campanes: http://adhucat.wordpress.com/2008/07/26/xv-per-a-quimics-i-mileuristes/ (perdoneu l’atubombo indecent)
De les errades mes esteses…
Cert! Gràcies, Àlex; no la recordava… També és molt interessant això que dius del tarannà-talante…