Tot sovint sento que es fa servir *piropo, calc de la llengua castellana i incorrecte en català. Quines opcions tenim per evitar el *piropo?
A mi el que m’agrada més és floreta. També podem dir elogi, lloança, alabança, afalac i, fins i tot, falagueria. Atenció, cal tenir sempre en compte el context i el registre. D’altra banda, com és lògic, també podem fer servir directament els verbs corresponents: elogiar, lloar, alabar i afalagar.
- Li ha tirat una floreta com qui no vol la cosa (o bé: “l’ha afalagat com qui no vol la cosa”)
- Va fer una gran lloança de la nova cançó (o bé, “la va lloar molt”).
Fica-hi la llengua 
Em pensava que parlaries del ‘complimentar’. O ho hauria de fer jo?
Marta, enhorabona pel ritme d’actualitzacions!
Ostres, Àlex, et pots creure que no vaig pensar en compliment com a sinònim? És força greu. Pel que fa a complimentar-emplenar és un molt bon tema; de fet més d’un cop he pensat de fer-lo algun dia però, curiosament, en fer aquesta entrada no hi vaig pensar. Si en vols parlar tu, endavant, ja va bé que es complementin les entrades. ;)
Sí, he intentant apujar el ritme d’actualitzacions (de fet quan vaig obrir el bloc també actualitzava força sovint), però no sé si el podré mantenir sempre. M’agrada que te n’hagis adonat, gràcies; es fa el que es pot! :)
És maco el verb complimentar, encara que em sembla que es fa servir poc. Jo no el dic mai, almenys, però sí -i així també ho sento d’altres- lloar i afalagar. Després, quan et volen dir que els afalagues, però t’ho volen dir de manera també que es mostren humils i simpàtics amb tu, et diuen “ensabonar” o “entabanar”. Ja sabeu, els dius una cosa maca i et diuen “ai, ai, no m’ensabonis…” i es posen vermells. Però això, com bé deies, depèn del context i del sentit que prengui l’acte comunicatiu en aquell moment.
Això de les floretes sempre m’ha semblat molt “cursi”, però si convé dir-ho, ho dic. I realment jo sento la gent que ho diu, però també el castellanisme. D’altra banda, a vegades busco alguna altra expressió que podríem dir normal per substituir “floretes”, per exemple, simplement, “li està dient paraues maques”. En principi no és un ús específic igual a afalagar, però jo penso que és un significat usual i perfectament comprensible, oi?
Ectòrix, això de ‘paraules maques’ em sembla una molt bona proposta i molt intel·ligent; potser surt de manera molt més natural que no pas altres opcions. Molt interessant això que comentes de ensabonar (hi ha qui diu ensibornar, també) i entabanar; és ben cert. Tens raó que això de floreta potser és una mica cursi (potser és que la nostra llengua també ho és una mica? ;))
Gràcies pel comentari!