Pujar i apujar

24/03/2012

M’han demanat que parli de les diferències d’ús de pujar i apujar. Tot seguit les explico de manera esquemàtica i a grans trets. (A la propera entrada parlaré de baixar i abaixar.)

APUJAR

Té un ús transitiu, és a dir, exigeix un complement directe. D’una banda, es poden apujar els sous, les tarifes, els preus, etc. De l’altra, es pot apujar la música, la temperatura d’un radiador, etc.

A més a més, podem apujar el braç, una cella, el teló, el camal dels pantalons, etc.

PUJAR

Sobretot té un ús intransitiu.

  • Podem pujar al pis de dalt, al metro, en un arbre, etc.
  • Un camí pot pujar, és a dir, fer pujada.
  • Una factura o una despesa puja a tants diners (és a dir, costa tants diners).
  • La febre pot pujar.

En casos determinats, però, també té un ús transitiu.

  • Quan volem dir que recorrem un lloc que fa pujada: Pujar una muntanya, pujar una escala.
  • Amb el sentit de ‘educar, criar’: Pujar cinc fills tota sola.
  • Quan volem dir que agafem una cosa i la transportem a un punt més alt: Pujar la roba al terrat per estendre-la.
  • Amb el sentit de construir: Pujar una paret, pujar un edifici.

Només, (tan) sols i solament

15/03/2012

L’altre dia em demanaven si els adverbis sols i solament són correctes en català i em va semblar que per alguns llocs corre la falsa creença que només el només és acceptat per la normativa. Doncs no, tots tres adverbis són sinònims i correctes.

  • Només escriu de nit; de dia mai.
  • Sols ha tardat dos minuts a arribar (o “Tan sols ha tardat dos minuts a arribar”).
  • Solament han assistit tres persones a la reunió.

Complimentar

09/03/2012

L’altre dia parlava de les floretes i dels afalacs. Un company blocaire em va proposar, com a sinònim, compliment i, el verb, complimentar. El verb complimentar té l’afegit que sovint se’n fa un ús erroni. M’explico:

Complimentar vol dir ‘fer un compliment’.

  • Ha complimentat les treballadores per la seva feina.

Ara bé, no es pot fer servir amb el significat de ‘omplir els buits d’un document’. En aquest sentit, és incorrecte. A canvi, podem fer servir emplenar o omplir, per exemple.

  • Per fer la sol·licitud heu d’emplenar el document. (I no: *Per fer la sol·licitud heu de complimentar el document.)