M’han demanat que parli de les diferències d’ús de pujar i apujar. Tot seguit les explico de manera esquemàtica i a grans trets. (A la propera entrada parlaré de baixar i abaixar.)
APUJAR
Té un ús transitiu, és a dir, exigeix un complement directe. D’una banda, es poden apujar els sous, les tarifes, els preus, etc. De l’altra, es pot apujar la música, la temperatura d’un radiador, etc.
A més a més, podem apujar el braç, una cella, el teló, el camal dels pantalons, etc.
PUJAR
Sobretot té un ús intransitiu.
- Podem pujar al pis de dalt, al metro, en un arbre, etc.
- Un camí pot pujar, és a dir, fer pujada.
- Una factura o una despesa puja a tants diners (és a dir, costa tants diners).
- La febre pot pujar.
En casos determinats, però, també té un ús transitiu.
- Quan volem dir que recorrem un lloc que fa pujada: Pujar una muntanya, pujar una escala.
- Amb el sentit de ‘educar, criar’: Pujar cinc fills tota sola.
- Quan volem dir que agafem una cosa i la transportem a un punt més alt: Pujar la roba al terrat per estendre-la.
- Amb el sentit de construir: Pujar una paret, pujar un edifici.