Pujar i apujar

M’han demanat que parli de les diferències d’ús de pujar i apujar. Tot seguit les explico de manera esquemàtica i a grans trets. (A la propera entrada parlaré de baixar i abaixar.)

APUJAR

Té un ús transitiu, és a dir, exigeix un complement directe. D’una banda, es poden apujar els sous, les tarifes, els preus, etc. De l’altra, es pot apujar la música, la temperatura d’un radiador, etc.

A més a més, podem apujar el braç, una cella, el teló, el camal dels pantalons, etc.

PUJAR

Sobretot té un ús intransitiu.

  • Podem pujar al pis de dalt, al metro, en un arbre, etc.
  • Un camí pot pujar, és a dir, fer pujada.
  • Una factura o una despesa puja a tants diners (és a dir, costa tants diners).
  • La febre pot pujar.

En casos determinats, però, també té un ús transitiu.

  • Quan volem dir que recorrem un lloc que fa pujada: Pujar una muntanya, pujar una escala.
  • Amb el sentit de ‘educar, criar’: Pujar cinc fills tota sola.
  • Quan volem dir que agafem una cosa i la transportem a un punt més alt: Pujar la roba al terrat per estendre-la.
  • Amb el sentit de construir: Pujar una paret, pujar un edifici.

7 Responses to Pujar i apujar

  1. Ectòrix ha dit:

    Sens dubte aquests dos mots són dos dels típics que sempre causen confusió. Més d’un cop he vist escrit en algun local “no pugeu la persiana”. Aix! Quin mal a la vista! I pitjor encara quan directament està escrit en infinitiu.
    A mi m’agrada molt la lingüística, també, i hi penso i reflexiono. I en aquest cas em sembla que la gràcia de les dues paraules és qeu es refereixen a un mateix fenomen, que és una pujada (realment no existeix el mot “apujada”). “Pujar”, en situacions transitives, té un sentit espacial, en què jo aplico una força per fer que alguna cosa canviï de nivell. Mentre que “apujar” vol dir que no la canvio de nivell, però sí que faig que s’hi apliqui una pujada, sigui material i immaterial. En aquest sentit, la “a-“, diria jo, expressa que s’indueix la pujada.

    Salut!

  2. ficahilallengua ha dit:

    Ectòrix, és molt interessant la teva reflexió i trobo que és molt encertada. La a com a inductora de la pujada; està molt bé això. La teva explicació fa entendre més bé la diferència entre els dos verbs i acaba d’arrodonir el post. Gràcies i salutacions!

  3. ESTEFANIA ha dit:

    Ectòrix, a mi també m’ha agradat la teua reflexió. Marta, tinc alguns dubtes sobre els usos de ” junt a”, ” al costat de”, “vora” i necessite la teua ajuda. Gràcies anticipades. Un salut!

  4. Ectòrix ha dit:

    M’alegro que us agradi la meva/meua reflexió. Segons el que conec, intento veure en termes lingüistics quina cosa ens indica la llengua. Però les gràcies de les hauria de donar, jo, Marta, per anar traient sempre paraules interessants i dubtes tot sovint prou freqüents i animar-nos (almenys a mi) no només a parar-hi atenció, sinó tamb´a reflexionar-hi :-)

  5. ficahilallengua ha dit:

    Estefania,
    D’acord, faré un post sobre això tan aviat com pugui. Abans però, li toca el torn a la parella baixar-abaixar. ;)

    Ectòrix,
    Moltes gràcies; el bloc és per a això i gràcies a ell i als vostres comentaris aprenc moltíssimes coses! :)

  6. ficahilallengua ha dit:

    Estefania, no et pensis que m’he oblidat de la teva petició. Una pregunteta: exactament quin dubte tens? Ho dic per acotar una mica la qüestió i no explicar massa cosa que no calgui… Gràcies! ;)

  7. ESTEFANIA ha dit:

    Hola Marta, el meu dubte és saber si eixes expressions són correctes, estan admeses en català. I si ho estan, voldria saber en quins casos podem utilitzar-les.

    Gràcies!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: