L’altre dia vaig parlar de pujar i apujar (entrada en què he afegit algunes coses en fer aquesta). Avui és el torn de baixar i abaixar. Ja veureu que les entrades són força paral·leles.
ABAIXAR
Té un ús bàsicament transitiu, és a dir, exigeix un complement directe. D’una banda, es poden abaixar el sous, les tarifes, els preus, etc. De l’altra, es pot abaixar la música, la temperatura d’un radiador, etc.
A més a més, podem abaixar el cap (físicament i de manera figurada), el braç, el teló, el mitjó, etc.
BAIXAR
Sobretot té un ús intransitiu.
- Podem baixar al pis de baix, del metro, d’un arbre, etc.
- Un camí pot baixar, és a dir, fer baixada.
- La febre pot baixar.
En casos determinats, però, també té un ús transitiu.
- Quan volem dir que recorrem un lloc que fa baixada: Baixar una muntanya, baixar una escala.
- Quan volem dir que agafem una cosa i la transportem a un punt més baix: Baixar la roba del terrat un cop seca.
Fica-hi la llengua 
Marta,
No pretenc pas aixafar-te la guitarra, pero jo tinc uns certs cavalls de batalla pel que fa a la questio que tractes a les teves dues darreres entrades en forma d’entrades del DIEC2 i del Termcat. Fixa-t’hi:
(DIEC2)
teló
1 1 m. [LC] [JE] Tela gran que es pot baixar i pujar i que, abaixada, tapa tot l’escenari.
1 4 [LC] [JE] teló de fons Tela gran, generalment pintada, de l’amplària de l’escenari, que es pot baixar i pujar i que, abaixada, forma part d’una decoració.
(TERMCAT)
baixar la guàrdia
Àrea temàtica
Boxa
ca – baixar la guàrdia v intr
es – bajar la guardia
fr – baisser la garde
Per mi, en tots tres casos hauria de ser “abaixar” o “apujar”. Que en penses?
(tens una invitacio per fer una partida a l’Emparaulats ;))
Àlex,
Jo opino el mateix que tu: en tots tres casos s’hauria de fer servir abaixar o apujar. Pel que fa a l’entrada del DIEC2 (quina sorpresa!), és contradictòria amb els articles del diccionari de baixar/abaixar i pujar/apujar. No sé si això és senyal de la voluntat de fer un canvi futur o un simple error…
Molt bon apunt!
(Ja he rebut la invitació, però crec que o al meu ordinador no li agraden els Emparaulats o als Emparaulats no els agraden els Macs… No hi ha manera que se’m carregui!) :S
Ostres, és molt interessant aquesta discussió, benvolguts companys blocaires. Mmhh… em fa pensar una mica.
He mirat això del diccionari, i realment estic d’acord amb vosaltres. Primer pensava (per allò que sovint prenem el diccionari com un referent absolut) que el que digués el diccionari estaria bé i que potser es fa servir “baixar” perquè, en el teatre, a l’escenari, hi ha diversos nivells i passarel·les superiors, per on passa gent, hi ha focus, hi ha els telons apujats; llavors, igual com baixaria la roba del terrat, també baixaria el teló. Però després m’he adonat que no pot ser, hom fa que el teló descendeixi o ascendeixi, justament per això ara mateix acabo d’escriure “apujat” i la mateixa entrada del diccionari deia “abaixat”. De fet, he buscat també aquest mot al diccionari de l’Enciclopèdia, que se suposa que diu el mateix que el DIEC, però no, resulta que hi ha una petita diferència. Atenció:
“Tela gran, de l’amplària de l’escenari, la qual hom pot fer baixar i pujar i, abaixada, tapa l’escenari (teló de boca) o forma part d’una decoració (teló de fons)”. Aquí ja diuen fer abaixar, per la qual cosa hem de deduir que el DIEC té un petit error.
Respecte de baixar la guàrdia, el trobo més correcte perquè és més aviat metafòric. Igual com baixaria el braç si jugués a boxa, doncs no baixo la guàrdia quan també hi jugo o faig qualsevol altra cosa. En tot cas, doncs, el que jo trobaria incorrecte és la categorització gramatical com a locució intransitiva: és una simple construcció amb complement directe, oi?
Ectòrix,
Primer de tot t’he de felicitar perquè no se t’escapa res! Anem a pams:
Això que a l’Enciclopèdia diuen fer baixar (per tant, han corregit la versió que han pres del DIEC2) és una molt bona constatació. Sí, tot sembla indicar que hi ha un error a la definició del DIEC2.
Amb això de *baixar la guàrdia ja no hi estic tan d’acord. (Per cert, vols dir que no abaixaries el braç, quan jugues a boxa? ;)). No pot ser que transportem a l’àmbit figurat el que fem servir en àmbit físic? No sé si m’explico. Jo la faria paral·lela, per proximitat, a les transitives d’abaixar, per tant, abaixar la guàrdia em sembla més correcte. De tota manera, només es tracta de la meva opinió (tampoc no en sé tant) i ja veus que el Termcat no avala aquesta forma.
Pel que fa això de la categoria gramatical de la locució (com dèiem, no se t’escapa res!), m’imagino que els del Termcat volen indicar que la locució, equivalent a un verb, no pot tenir dur cap complement directe darrere. La locució està formada per un verb i un CD, sí, però es considera que tots dos elements junts formen un nou verb i constitueixen una sola categoria. Espero que m’hagi explicat bé…
Gràcies, Marta! Que no se m’escapi res, és el que passa quan t’agrada la llengua i et trenques el coco, però tot i així jo no sóc filòleg. Les explicacions em semblen clares. I amb això que dius del braç, doncs potser sí que és veritat, sembla més lògic. És veritat que així ho has escrit a l’entrada i, de fet, potser espontàniament jo també ho diria. Pensava que no fos baixar perquè, clar, sóc jo mateix qui moc el braç, però d’altra banda no sóc jo qui m’agafo el braç amb l’altra mà per baixar-lo, sinó que directament l’abaixo, certament, en una posició diferent dins de l’aire. Interessant.
Ah, ja t’entenc amb això que dius del braç; té lògica, sí!
A mi també m’agraden molt aquestes converses…
Volia contar-te una cosa que li va passar a una amiga. Ella és d’Alberic, un poble de la Ribera Alta, Començà a treballar de mestra a Barcelona. “mitjó” és la paraula que m’ha fet pensar en ella. Al PAÍS VALENCIÀ EN DIEM “CALCETÍ” i així amb tota la família: calcetí, calces, bragues seria el que a Catalunya en dieu: mitjó, mitges , calces. Ella va dir: “En estiu jo no em pose calces perquè fa molta calor”. Els seus companys van riure i ella li pregunta a una altra mestra, “Que tu et poses calces en agost?”
Una altra cosa és la tendència que tenim cap el fals diminutiu: més que “bragues” en diem ” braguetes” a la peça de roba interior femenina. En canvi “braga” és una espècie de bufanda tancada per al coll i la cara que s’usa quan fa fred.
Coses de l’idioma i la seua diversitat.
Regí
Són molt divertides aquestes anècdotes. Penso que mentre puguem conservar la diversitat encara tindrem llengua per temps. Crec que a les Illes també ho diuen com vosaltres, oi?
Tens raó sobre la diversitat. Una llengua viva i rica és una llengua viva. Sobre les Balears no en tinc ni idea. Malauradament al País Valencià ni agafem la TV balears i ens arriba cap notícia que no siga els Borbons estiuejant o Urdangarín robant I LA DEL “NO SÉ, NO SÉ” i res més. És una pena perquè si no tenim relacions habituals, la llengua tendeix a dialectalitzar-se, primer pas cap a la desaparició, que és exactament el que volen precisament. A mi em costa entendre les varietats illenques per falta de pràctica. En qüestions d’ensenyament sí que tinc més relació amb mestres catalans i balears a través del meu sindicat, el STEPV, que és nacionalista i té relacions amb la resta dels PPCC.
Salut