Mitjà i medi

Avui voldria parlar dels usos de mitjà i medi, dos substantius que molt sovint he detectat que es confonen. A veure si me’n surto a l’hora d’ensenyar-ne les diferències.

MITJÀ

El mitjà és, d’una banda, “allò que serveix per a arribar a un fi” (DIEC2). Per exemple, es diu que el fi justifica els mitjans o que una família no té prou mitjans per a sobreviure sense ajut.

Els altres mitjans que tenim són els que ens fan arribar informació: els mitjans de comunicació. Podríem dir que també són coses serveixen per a un fi: a través d’ells se’ns transmet informació de tot tipus.

  • Són exemples de mitjans de comunicació Internet, els diaris, la ràdio i la televisió.

Finalment, també hi ha la preposició per mitjà de (equivalent a mitjançant), que és ben transparent:

  • L’hem consolat per mitjà de paraules dolces.
  • Hem travessat el riu mitjançant unes roques.

MEDI

El medi és l’espai físic en què es desenvolupa un fenomen o en què habita un ésser. A la Terra hi ha tres medis: l’aquàtic, el terrestre i l’aeri. També es parla del medi ambient, del medi rural i el medi urbà.

  • Els peixos habiten el medi aqüàtic.
  • En aquell local es troba en el seu medi.
Anuncis

5 Responses to Mitjà i medi

  1. Ectòrix ha dit:

    De nou, molt encertada la tria de paraules. Certament sempre es confonen, penso que per dos motius: primer, per interferències amb el castellà; segon, perquè el “medi” pot no ser sempre tan transparent, a vegades potser és una cosa més abstracte i és quelcom que es confon (o engloba) el mitjà. Intentaré posar un exemple, no sé si m’equivocaré:
    En la societat actual, la comunicació es desenvolupa en un medi molt específic: a través dels mitjans de comunicació de masses. És a dir, el medi en el qual es troba la comunicació (l’espai social on hi ha un canal a través del qual s’intercanvien missatges per mitjà d’un o diversos codis) està intrínsicament format per mitjans de comunicació de masses. Per tant, internet, posem per cas, és tant medi de comunicació (en sentit ampli, propi de la societat informacional) com mitjà específic per intercanviar la informació.

    A més, encara hi ha quelcom que embolica una mica la troca: diria que el complement de nom del sintagma format per “de” té un ús diferent en cada cas: en “medi de comunicació” tindria es sentit especificatiu per qualificar de quin tipus de medi parlem (potser hauríem de dir “medi de la comunicació”), mentre que “mitjà de comunicació” té un sentit final.

    Bé, no sé si s’entén el que vull dir. Acostumo a reflexionar entorn de les paraules i això és el que he observat d’aquestes dues.

  2. ficahilallengua ha dit:

    Ectòrix,
    Gràcies pel teu comentari; molt encertat, com sempre. El que expliques ho expliques molt bé i trobo que té molt sentit, però això que dius de medi de comunicació no ho acabo de veure. Si ho he entès bé, quan la normativa parla de medi es refereix a un espai físic. Així ho entenc jo, però, vaja, ja et dic que la teva explicació també té molt de sentit.
    Gràcies per compartir les teves reflexions!

  3. Ectòrix ha dit:

    És que seria un ús més tècnic i precís de “medi”, dins del camp de la sociologia o la teoria de la comunicació. És a dir, és un medi social, no estrictament material i físic.
    Salut!

  4. ficahilallengua ha dit:

    Ah, ja! Doncs és veritat; n’hauríem de dir medi, sí. Si l’entenem com a medi social, no pot ser d’altra manera, penso.

  5. […] b. Fa temps vaig parlar dels noms mitjà i medi i de mitges i mitjanes; en recupero les entrades per si us fan […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: