Trucar

L’altre dia vaig entrar a unes oficines per fer una gestió, em van demanar què volia, em van donar un paperet amb un número i em van dir:

—Espera’t un moment; de seguida et trucaran.

Bé, com sabeu, en aquest cas l’home que em va dir això volia dir cridar. Va fer una traducció literal i espontània del castellà llamar i li va sortir això. Trucar pot voler dir ‘telefonar’ (establir una comunicació amb algú altre per telèfon), ‘donar cops’ per exemple a una porta amb la intenció que l’obrin o ‘manipular’ un aparell o una cosa per canviar-ne alguna propietat.

• Han trucat el motor del cotxe i ara és més potent.
• Li han trucat per telèfon per dir-li que ja pot anar a buscar els llibres.

Com es pot veure en el segon exemple, trucar té un ús intransitiu i el complement referit a la persona amb la qual estableixes comunicació és indirecte. (És li han trucat i no l’han trucat).