Avui m’agradaria parlar de la diferència entre gens i res. De vegades es fa servir, incorrectament, res en el lloc de gens.
GENS
Gens és un adverbi i, per tant, actua com a tal (modifica el verb). És un adverbi quantitatiu, és a dir, expressa el grau en què es fa l’acció que indica el verb.
- No m’agrada gens, com parla. —> No m’agrada (en cap grau), com parla.
- No llegeix gens. —> No llegeix (en cap grau).
- No queda gens de vi. —> No queda (cap quantitat) de vi.
RES
Res és un pronom que vol dir ‘cap cosa’.
No li agrada res, de mi.—> No li agrada cap cosa, de mi (ni com parlo, ni com penso, ni com sóc, etc.).
No llegeix res. —> No llegeix cap cosa (cap llibre).
Fica-hi la llengua 
Hi ha una frase atribuïda a Anna Maria Moix : A mi no m’agrada manar gens…
La pregunta és no seria més correcte: A mi no m’agrada gens manar…
Hola, Anastasi.
D’entrada no em sembla incorrecta, la primera frase, però sí que em sembla que té un ordre més natural la que proposes tu. D’altra banda, es diu “No m’agraden gens els mentiders” i no “No m’agraden els mentiders gens”. Amb el verb infinitiu, però, la frase no em sembla tan fora de la sintaxi com aquesta última.
Què en penses?
Segons tinc jo entés, “res” vol dir “cosa”, directament del llatí (“república” = “res pública”, és a dir, “cosa pública”). Per això diem “no res” (“cap cosa”). – “Què fas?” – “No res”. “No llegeix res” -> “no llegeix cosa”. “No llegeix no cosa” seria una doble negació i, per tant, voldria dir “Llegeix alguna cosa”.
Hola! Sí, exacte, res és ‘cosa’ en llatí.
Gràcies pel comentari!