Per (a) què i perquè

Sovint es produeixen vacil·lacions a l’hora de fer servir per què, per a què i perquè. Avui em proposo escriure l’ús de cada partícula o grup de partícules de la manera més simple i entenedora possible. (Com sempre, demaneu-me tots els dubtes que tingueu sobre això.)

PER QUÈ

— D’una banda, per què és la combinació de la preposició per amb el pronom interrogatiu què. Introdueix una interrogació (atenció: cal tenir en compte que la interrogació pot ser directa o indirecta) i es refereix a la causa d’una acció.

  • Per què has vingut? (Pregunta directa)
  • Digues per què has vingut. (Pregunta indirecta)
  • M’agradaria saber per què has vingut. (Pregunta indirecta)

— De l’altra, per què també pot ser la combinació de la preposició per amb el pronom relatiu què. Aquest ús es distingeix clarament de l’anterior i és molt menys habitual:

La porta per què ha passat era mig oberta ( = la porta per la qual ha passat).

PER A QUÈ

— És la combinació de la locució preposicional per a amb el pronom interrogatiu què. Introdueix una interrogació (directa o indirecta) i es refereix a la finalitat d’una acció.

  • Per a què serveix el fax? (Pregunta directa)
  • Digues per a què serveix el fax. (Pregunta indirecta)
  • M’agradaria saber per a què serveix el fax. (Pregunta indirecta)

PERQUÈ

— Perquè és una conjunció que pot tenir un valor causal o final.

  • He vingut perquè volia veure’t. (Valor causal: “la raó d’haver vingut és que et volia veure”)
  • Fan la revista en línia perquè arribi a més gent. (Valor final: “la revista es fa en línia amb la finalitat que arribi a més gent”). Atenció, aquí en castellà es faria servir ‘para que’.

— De vegades la conjunció perquè se substantivitza, la qual cosa vol dir que perquè és converteix en un nom,  amb el significat de ‘causa, raó’. En aquest cas, el perquè va precedit d’un determinant.

  • No coneix el perquè de la vida.
  • No li ha donat cap perquè del seu comportament.

n. b. Fixeu-vos que en tots tres casos el què duu accent.

Anuncis

5 Responses to Per (a) què i perquè

  1. Ectòrix ha dit:

    Jo encara tinc els meus dubtes amb el “per a què”, però sent ben conscient que només funciona per a frases interrogatives, això està clar. Dic que tinc dubtes perquè penso que perfectament es pot substituir sempre pel “per què”, perquè la causa porta implícita la finalitat o la causa és també motiu, per tant intencionalitat. Ara bé, sent molt primmirats, el matís del “per a què” i “per què” és diferent, però no sempre el significat.

    En la frase d’exemple que has posat del fax, preguntar “Per a què serveix el fax?” és el mateix que dir “per a quina cosa serveix el fax?”. Jo penso que més que centrar-se en la seva funcionalitat, hom es pregunta l’objecte resultant, precisament perquè es fa servir la partícula “per a” (amb un sentit semblant al de complement indirecte). Potser estic equivocat o em complico la vida, però penso que la resposta més adequada seria “per treure fulls” i no “per comunicar-se”, ambdues respostes, al cap i a la fi, adequades a la funcionalitat de l’aparell en qüestió, però una particular i tècnica i l’altra no.
    En canvi, si pregunto “Per què serveix el fax?” em refereixo a la causa de la seva existència. No hem d’oblidar que en llatí la paraula “causa” usada com a preposició expressava complements de causa, sí, però fent referència a la finalitat del motiu associat: generalment es tradueix justament com a expressió de finalitat.

    En realitat, molts cops es confonen la causa i la finalitat, i no perquè no pensem bé (si bé alguns diran que filosòficament s’ha de saber distingir), sinó perquè m’atreviria a dir que en l’aprehensió de l’entorn són coses indivisibles, però amb alguna diferència en funció de les necessitats de comunicació i del context. Pensem-ho amb un exemple quotidià: molt sovint podem preguntar a algú “per què ho has fet?”, quan actua d’una manera que no ens agrada. Però, a què ens referim en realitat: a la causa o a la finalitat? En el fons, a les dues coses a la vegada, perquè d’una banda no entenem per què ho ha fet (què l’ha mogut a fer-ho) ni què pretenia aconseguir fent-ho (quina era la consecució de l’objecte que buscava, i pel qual s’ha mogut a fer-ho). I un altre exemple més simple: a vegades preguntem “per què” volent referint-nos a la causa, però ens responen per la finalitat. I és que, fixem-nos-hi bé, les dues coses en el fons són indivisibles de l’acció social i humana.
    Però si em refereixo al context és perquè a vegades justament hi poden haver confusions i cada una té unes peculiaritats diferents. En l’exemple del “per què serveix el fax?”, a banda de preguntar per la seva utilitat (i utilitat és finalitat) fent referència implícita a la causa, també em puc estar referint a certes consideracions socials més àmplies: “serveix, funciona, perquè el necessitem”.
    Segons la situació, penso, podrem distingir més fàcilment la intenció de la pregunta: per descomptat, podem referir-nos al sentit propi de causa, podem preguntar per la causa del seu funcionament, llavors la resposta seria “serveix perquè està endollat”. Penso només preguntant per aquest cas específic de causa és quan no es pot servir l’expressió “per a què”; per la resta, trobo ambdues expressions perfectament intercanviables.

    Com ho veus, tu, Marta?

  2. ficahilallengua ha dit:

    Èctorix,
    Déu n’hi do quines reflexions! Moltes gràcies pel teu comentari i bon any.

    Bé, jo crec que tu mateix has anat veient el què al llarg del comentari. De vegades la finalitat i la causa són intercanviables? Podríem dir que sí. Potser, més ben dit, podríem dir que de vegades es fa difícil de determinar si es pregunta per la causa o per la finalitat (per exemple, de vegades m’hi he trobat corregint textos d’altra gent). Jo m’estimo més no pronunciar-me sobre les diferències entre causa i finalitat des del punt de vista filosòfic (us ho deixo a vosaltres). En tot cas (fent sortir la meva faceta més pragmàtica, prou necessària en llengua), penso que podem fer servir per a què (interrogatiu) quan vulguem, per algun motiu, indicar explícitament que preguntem per la finalitat. Si ens referim tant a la causa com a la finalitat, trobo (jo personalment) que el per què és perfectament vàlid.
    Ara bé, el servir, com tu mateix crec que intueixes o veus, difícilment pot anar amb un per què (només en exemples, una mica al límit, com el que proposes: “Per què serveix el fax? Serveix perquè està endollat”). I és així sobretot per la semàntica del verb servir, que es refereix a la funcionalitat, a l’ús al qual està destinada una cosa.

    Creus que m’he explicat bé? T’he contestat el que volies?

    Una altra vegada, moltes gràcies per enriquir l’entrada (i el bloc) amb els teus comentaris.

  3. Ectòrix ha dit:

    Estic d’acord amb tu: si volem preguntar específicament per la finalitat (i esperem que l’interlocutor ens entengui i no ens respongui per la causa), hauríem d’usar el “per a què”, i més si el verb forçosament ho requereix. Suposo que des d’una òptica més tècnica o pragmàtica com dius. Com que a la meva ment a vegades es confon i tinc tendència a considerar-ho tot causa, penso en com ho diuen en anglès: “what for?”. Curiosament, pensar en una altra llengua m’ajuda a saber precisar més la llengua pròpia. A vegades passa…

    Gràcies a tu i bon any també!

  4. Ei, no oblideu que la decisió normativa ( de Fabra) que diu que no s’ha d’escriure «per a que» i només «perquè», té un fonament històric (escrit) però no té en compte l’ús real contemporani de la llengua (a bona part del País Valencià, si més no). La normativa no hauria de confondre allà on l’ús és clar. Per exemple: «Les privatitzacions de serveis no servixen per a que els serveis funcionen millor». És una frase parlamentària real (més exemples en la fitxa preposicions) i mostra que la morfologia verbal també deu haver tingut a vore amb les solucions adoptades pels diferents dialectes. Tenim a disposició dos construccions que mos permeten distingir causa i finalitat (tal com s’esdevé amb per / per a). No em semblaria gens estrany que la normativa adoptara les solucions més simples i usuals en la llengua.

  5. ficahilallengua ha dit:

    D’acord, Miquel. Moltes gràcies pel teu comentari!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: