Greix, gras i greixós

28/01/2013

Avui m’agradaria parlar d’un trio de mots relacionats semànticament i que sovint duen a confusions a l’hora d’utilitzar-los.

GREIX

Greix és el nom. Podem parlar del greix d’un animal, d’un tall de carn o d’un motor. En cap cas fem servir grassa com a substantiu.

GRAS, GRASSA, GRASSOS, GRASSES

Gras és l’adjectiu. Diem que una cosa és grassa si conté molt greix. Per exemple, hi ha aliments grassos (formatges, carns) o substàncies cosmètiques o medicinals grasses (pomades). Evidentment, també parlem de persones grasses.

GREIXÓS, GREIXOSA, GREIXOSOS, GREIXOSES

Greixós és l’adjectiu. Si us hi fixeu, és lleugerament diferent de gras pel que fa a la semàntica:

  • Pot fer referència a una cosa coberta de greix (uns cabells, la pell) o tacada de greix (una peça de roba).
  • Pot fer referència a una substància que és de la naturalesa del greix (per oposició a gras, que hem dit que fa referència a una substància que conté una gran quantitat de greix). L’oli és una matèria greixosa (és a dir: l’oli és un greix).
Anuncis

Hores

12/01/2013

Avui m’agradaria parlar de com es diuen les hores. És ben sabut que cada llengua té la seva idiosincràsia (marcada per factors culturals) a l’hora d’expressar el temps. En aquest sentit, vull comentar-vos algunes consideracions per al català.

En català les hores s’expressen amb quarts, que es refereixen sempre a l’hora posterior, a l’hora que encara ha d’arribar.

  • És un quart d’una (= ha passat un quart de les dotze; són les 12.15).
  • Són dos quarts de tres (= falten dos quarts per arribar a les tres; són les 14.30).
  • Són tres quarts de set (= falta un quart per arribar a les set; són les 18.45).

També es fan servir els mitjos quarts, que expressen una hora més aproximada.

  • És un quart i mig d’una (= ha passat un quart i mig de les dotze; són aproximadament les 12.22 o les 12.23).

Si parlem de fraccions de temps més petites que un quart d’hora (5 minuts, 7 minuts, 10 minuts), expressem els minuts que passen o falten per arribar fent servir com a punt de partida els quarts o l’hora que tinguem més a prop en el temps. Amb els exemples s’entendrà més bé.

  • Són les dues i tres minuts.
  • Són dos quarts menys cinc de quatre, o bé: És un quart i deu de quatre.
  • Passen dos minuts de tres quarts de sis.
  • Són les set menys cinc.
  • Són tres quarts i cinc de set, o bé: Són les vuit menys deu.
  • Falten sis minuts per arribar a les nou.

Pel que fa a aquesta última consideració, com podeu veure en els exemples, en general es dóna una certa llibertat en expressar les fraccions petites de temps i hi ha diverses fórmules. Jo sóc partidària de fer servir les expressions amb què ens trobem més còmodes i que agilitzin més el discurs, sense capficar-s’hi gaire més. Repeteixo, però, que cal partir sempre dels quarts entre els quals es troba el minut en concret per dir l’hora.

També és correcta, evidentment, la manera més telegràfica de dir les hores, sobretot si és vol indicar una hora amb molta precisió (l’hora en què passa un tren, per exemple). Ara bé, en altres contextos més col·loquials aquestes fórmules són força estranyes i artificials.

  • Són les tres trenta.
  • El tren passa a les nou vint-i-cinc.

n. b.

L’hora una no s’apostrofa. Hem de dir sempre la una.

  • És la una.
  • Ha arribat a la una de la matinada.

És molt comuna l’expressió quarts de + [una hora concreta], sense dir quants quarts, amb el significat de “dos quarts de”.

  • Són quarts de sis (= són dos quarts de sis, són les 5.30).