This entry was posted on Dimarts, 12 de/d' febrer de 2013 at 18:56 and is filed under Uncategorized. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed.
You can leave a response, or trackback from your own site.
És un d’aquells mots que la majoria hem hagut d’aprendre ja que la utilització de la “legía” era molt comú. Crec que a casa el varem utilitzar quan varem començar a llegir l’Avui.
Quadern,
Gràcies per l’apunt. Jo també havia detectat que hi ha gent que diu lejía; vaig estar a punt de posar-ho a l’entrada, però em va semblar que no calia, o que em titllarien d’exagerada… ;) Per sort sembla que lleixiu avui en dia està força arrelat.
Montse,
No he vist el teu comentari fins que he publicat la resposta. Gràcies, també! Aquesta visió vostra no la tenia, perquè sóc d’una altra generació…
És un d’aquells mots que la majoria hem hagut d’aprendre ja que la utilització de la “legía” era molt comú. Crec que a casa el varem utilitzar quan varem començar a llegir l’Avui.
A mi també m’ha passat: l’he hagut de “reaprendre” (i la veritat és que ho tenia tan arrelat que abans de dir aquesta paraula sempre l’he de rumiar).
Quadern,
Gràcies per l’apunt. Jo també havia detectat que hi ha gent que diu lejía; vaig estar a punt de posar-ho a l’entrada, però em va semblar que no calia, o que em titllarien d’exagerada… ;) Per sort sembla que lleixiu avui en dia està força arrelat.
Montse,
No he vist el teu comentari fins que he publicat la resposta. Gràcies, també! Aquesta visió vostra no la tenia, perquè sóc d’una altra generació…