Ser i estar

Amb aquesta entrada em proposo explicar algunes característiques concretes dels usos dels verbs ser i estar. Lluny de voler fer una explicació exhaustiva del comportament d’aquesta parella de verbs (tasca ben complexa, per cert), pretenc descriure de manera senzilla els aspectes que sembla que més sovint condueixen a errors, amb la intenció que aquestes consideracions puguin resultar útils als usuaris i les usuàries de la llengua.

Usos

—> Volem indicar, simplement, localització: SER.

  • El gat és dalt de la teulada.
  • —On ets? —Sóc al metro.
  • — On és el meu llibre? —El tinc jo.
  • —On és, el teu company? / —Deu ser a esmorzar.

—> Indiquem o volem indicar una duració (explícita o implícita) en la situació o l’acció que es descriu: ESTAR (o ser).

  • Estarà tres hores al museu.
  • Estaré aquí amb tu fins que t’adormis.

—> Fem referència a la temporalitat d’una acció: ESTAR.

  • Està de viatge. (Entenem que hi estarà només temporalment.)

—> Amb locucions prepositives (sense valor locatiu): ESTAR.

  • L’espectacle està a punt de començar. (Tot sovint sentim, per ultracorrecció, aquesta frase: *L’espectacle és a punt de començar).
  • Estic en contra de les crispetes al cinema.

—> Amb adjectius i participis que indiquen propietats d’éssers animats i inanimats: SER.

  • És una persona agradable.
  • És un gat dormilega.
  • Els seus ulls són transparents.

—> Amb adjectius i participis que indiquen estats d’éssers animats: ESTAR.

  • Avui els gats estan esverats.

—> Amb adjectius que indiquen estats d’éssers inanimats: ESTAR i SER.

  • La porta és oberta o la porta està oberta.
  • El menjar és fred o el menjar està fred. (En aquest cas i en altres de similars, l’ús tradicional és amb ser).

—> Amb adverbis: ESTAR.

  • Li sembla que ser tan avar està malament.

—> Indiquem l’estat civil o l’estat vital d’algú: SER i ESTAR. (L’ús tradicional és amb ser).

  • És casada o està casada.
  • És divorciat o està divorciat.
  • És mort o està mort.
  • És viva o està viva.

—> Sinònims de treballar, viure i raure: ESTAR.

  • Fa tants anys que està en aquell banc i ara l’acomiadaran ( = fa tants anys que treballa en aquell banc).
  • Fa tres anys que estic amb la Joana ( = fa tres anys que visc amb la Joana).
  • El problema està en la impossibilitat d’un compromís real de les persones (= el problema rau en la impossibilitat d’un compromís real).

12 respostes a Ser i estar

  1. ficahilallengua escrigué:

    La llista pot ser més llarga, però m’ha semblat adequat acabar-la aquí. Espero haver resolt dubtes a qui en tingués i no haver-ne creat de nous a qui no en tenia. Si teniu cap comentari o dubte, feu-me’l arribar (sempre ho podeu fer, de fet). Després d’hores de lectura de llibres i repàs d’apunts de la facultat, de mossegar-me les ungles i de dubtar, espero haver fet una tasca correcta i més o menys digna.

  2. Núria escrigué:

    Moltes gràcies Marta, sempre em faig un embolic amb els ser i estar. Tens un blog molt útil!

  3. ficahilallengua escrigué:

    Gràcies, Núria. Espero que l’apunt et sigui útil!

  4. Anònim escrigué:

    Fantàsticament resumit, Marta. Ho passaré als meus alumnes!

  5. Marisa Díez escrigué:

    No volia ser anònima, ho sento!

  6. Ectòrix escrigué:

    Certament, la confusions entre ser i estar són molt freqüents, i trobo molt rebé que hagis fet la llista. Jo sí que posaria un altre exemple per contraposar-lo al primer de localització. En el cas d’ubicació o emplaçament permanent, i no de localització en aquell precís moment, cal usar el verb “estar”: El castell està al cim de la muntanya.
    Jo tenia a casa un llibret antic (d’aquells que penso que treien als 80 quan es impulsar tant la catalanització) d’una mateixa col·lecció en què els llibrets eren de colors diferents. Hi havia un apartat ben precís i detallat dedicat als usos de ser i estar. Però el vaig perdre, i realment aniria molt bé, a més tenia una graella de classificació. De l’últim cop que el vaig veure, farà cinc anys, em van quedar dues coses: primera, l’ús aquest de l’estar per indicar emplaçament (i em va quedar perquè, almenys jo, sempre ho deia -i encara ho faig- amb el verb ser); i, segona, que en català s’usa més el verb “ser” que en castellà però menys que en italià. Però, vaja, aquesta segona cosa em sembla que no és gaire pràctica…

  7. Ectòrix escrigué:

    Ah, sí, m’he deixat una cosa: he après que amb locucions prepositives s’usa l’estar. Jo sempre ho he dit amb ser, i no sabia que estava malament, a partir d’ara ho hauré de corregir!

  8. ficahilallengua escrigué:

    Ectòrix,
    Moltes gràcies pel teu comentari. Me n’alegro que l’apunt t’hagi ajudat i et sigui útil.

    Tens molta raó en l’ús que comentes de estar com a indicació emplaçament permanent. Aquest me l’he deixat. Pròximament actualitzaré l’apunt amb aquest ús. Moltes gràcies per la teva utilíssima aportació!

  9. rexval escrigué:

    Tinc un dubte que m’agradaria consultar-te si et tan amable. Quina és la bona? Un soldat al front rep una bala: “On està ferit?” o On és ferit?”. La primera em sona millor encara que tenim el ver d’A. March “On és lo lloc”.

    El problema és que en valencià calquem del castellà. Això mateix sol fer l’AVL, i els “ultres” com jo tendim a no fer ús de l’estar”.

    Moltes gràcies.

    Regí

    PD. En francès és molt més fàcil: sempre ÊTRE.

    • Marta Breu escrigué:

      Hola, Regí.

      És correcta la primera (“On està ferit?”). Fixa’t que en aquest cas tenim estar + participi. El verb ser davant de participi el podem fer servir només en aquests casos (et copio les accepcions del DIEC2 del verb ser i després les comento una mica):

      “6 aux. [LC] Davant de participi passat atribueix un estat o qualitat del subjecte. Ell és nat de l’agost. Son pare és mort.
      7 aux. [LC] Davant de participi passat expressa que l’acció del verb en participi recau sobre el subjecte. Jo seré castigat pel mestre. La casa ha estat comprada pels senyors del castell. La versió ja és corregida.”

      Accepció 6: Es refereix, bàsicament, als adjectius viu i mort i als adjectius de l’estat civil (solter, casat, divorciat, etc.)
      Accepció 7: Es refereix a frases passives.

      En aquests dos casos també és correcte l’ús del verb estar (i cada cop és el que es fa servir més per l’assimilació amb el castellà). Per exemple, els meus avis deien “és casat”, però jo ja dic “està casat”…

      Espero que t’hagi ajudat!

      Salut!

      • rexval escrigué:

        Moltes gràcies, Marta. Aquest tema del ser/estar i del per/per a trobe que són els més conflictiu i que el castellà és qui està imposant la seua norma.

        Salut.

        Regí

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: