Si no i sinó

Avui vull parlar de les partícules si no i sinó, que sovint es confonen. A continuació n’explico les característiques.

SINÓ

Sinó és una conjunció adversativa que, bàsicament, té aquests dos usos:

—> Introdueix un element que marca oposició amb l’element relacionat.

  • No agafis el paraigua, sinó la capelina.
  • No li ha dit que marxés, sinó que es quedés.

—> En oracions negatives introdueix un element que constituirà l’única excepció del que s’expressa.

  • No té sinó tres-cents euros al compte corrent (= només té tres-cents euros al compte corrent).
  • No ha escrit sinó tres ratlles (= només ha escrit tres ratlles).

SI NO

Si no no és més que la unió de la conjunció condicional si i l’adverbi no. El no que acompanya el si té la funció de negar l’oració condicional.

  • Si no compleixes el termini de lliurament, no et pagaran la totalitat de l’encàrrec.
  • Canta’m; si no, m’entristeixo. (El ‘si no’ conté implícitament la frase ‘si no em cantes’.)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: