Caure

Avui vull parlar del verb caure. Concretament, de l’ús pronominal erroni que se li atorga últimament (ús que ha anat creixent cada cop més, de manera bastant preocupant). Bé, cal dir que caure no és un verb pronominal (en cap accepció); és a dir, el verb català és caure, i no pas caure’s.

• Ha caigut del gronxador. (I no: *S‘ha caigut del gronxador).
• Per poc caic. (I no: *Per poc em caic).
• Et cauen els pantalons. (I no: *Se‘t cauen els pantalons).
• La casa li cau a sobre. (I no: *La casa se li cau a sobre).
• No tinc on caure morta. (I no: *No tinc on caure’m morta).

n. b. Als exemples tercer i quart, els pronoms et i li substitueixen “a tu” i “a ell” i són complements indirectes del verb de l’oració.

Anuncis

Terroritzar

Fa uns mesos vaig parlar de aterrar i, de rebot, de aterrir. Avui voldria parlar de terroritzar, que guarda relació amb el verb aterrir.

Terroritzar vol dir ‘causar terror’ i té un significat semblant al de aterrir. Podem dir que el terror a què ens referim és més intens si fem servir terroritzar en lloc de aterrir.

Cal recordar que la forma és terroritzar i no pas *aterroritzar.

• La dictadura terroritza els dissidents.

Terròs

Com en diem, dels petits trossos compactes de sucre tallats en forma de cub? Terrossos (i el singular és terròs).

• Sempre tira dos terrossos de sucre al cafè.
• Va treure un terròs d’una capseta de la vitrina.

També he trobat que en alguns llocs se’n diu marrofí (paraula que he de confessar que no havia sentit mai). Si hi ha algú que faci servir marrofí i ho vol compartir amb un comentari, estaré encantada que ho faci.

Enlloc o en lloc?

Hem d’escriure enlloc (tot junt) o en lloc (separat)? Depèn del que vulguem dir. A continuació explico els usos de tots dos elements.

ENLLOC

Enlloc (tot junt) és un adverbi i significa ‘a cap lloc’.

• No he trobat els apunts enlloc.

EN LLOC

En lloc (separat) pot formar part de la locució preposicional en lloc de, que és equivalent a en comptes de.

• Sol prendre te en lloc de cafè.

També podem trobar-nos casos en què en lloc és tan sols la preposició en seguida del substantiu lloc.

• Ha amagat el tresor en lloc segur (= Ha amagat el tresor en un lloc segur).