Caure

Avui vull parlar del verb caure. Concretament, de l’ús pronominal erroni que se li atorga últimament (ús que ha anat creixent cada cop més, de manera bastant preocupant). Bé, cal dir que caure no és un verb pronominal (en cap accepció); és a dir, el verb català és caure, i no pas caure’s.

  • Ha caigut del gronxador. (I no: *S‘ha caigut del gronxador).
  • Per poc caic. (I no: *Per poc em caic).
  • Et cauen els pantalons. (I no: *Se‘t cauen els pantalons).
  • La casa li cau a sobre. (I no: *La casa se li cau a sobre).
  • No tinc on caure morta. (I no: *No tinc on caure’m morta).

n. b. Als exemples tercer i quart, els pronoms et i li substitueixen “a tu” i “a ell” i són complements indirectes del verb de l’oració.

5 respostes a Caure

  1. Marta Bordehore escrigué:

    Moltes gràcies per esta entrada…tota la vida ho he dit malammnt! Marta

  2. ficahilallengua escrigué:

    Me n’alegro que et vagi bé, Marta. Gràcies!

  3. Fernando Querejeta escrigué:

    Ostres! No ho sabia! Sempre he cregut que era pronominal!
    Moltes gràcies per l’aclaració!

  4. ficahilallengua escrigué:

    De res, Fernando. Me n’alegro que l’entrada et pugui ajudar (o el blog en general); d’això es tracta.

    En castellà en alguns casos el verb tant pot ser pronominal com no ser-ho, oi?

  5. Fernando Querejeta escrigué:

    Sí, és cert. Però, si t’hi fixes, els exemples que has posat per al català, en castellà serien sempre pronominals.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: