Els dies de la setmana

Els dies de la setmana han de dur article determinat o no? Bé, doncs depèn del que vulguem dir.

—> Si volem referir-nos a un dia concret de la setmana en què ens trobem (o de la setmana anterior o posterior si no causem confusions) no fem servir l’article.

• Dimarts vindré (= Dimarts vinent vindré).
• Dilluns se la va trobar pel carrer (= Dilluns passat se la va trobar pel carrer).

—> Si no volem parlar, per exemple, d’un dilluns (o d’un altre dia de la setmana) en concret, sinó de tots els dilluns, utilitzem l’article. El podem posar tant en singular com en plural.

• El dilluns i el dimecres va a nedar (= Cada dilluns i cada dimecres va a nedar).
• Els dimarts descansa (= Cada dimarts descansa).

—> Finalment, si expressem una data cal col·locar l’article.

• Han convocat la reunió el dijous 30 d’abril.
• Fa anys el 25 de març.

Olorar i fer olor

Si apropem el nas a una cosa i aspirem l’aire per sentir-ne l’olor, diem que l’olorem. Per exemple, un gos olora una persona per reconèixer-la o una persona olora una ampolla per saber què conté.

Si una cosa desprèn una olor determinada, diem que fa olor o fa pudor. Per exemple, un planta fa molt bona olor o una habitació fa pudor si no s’ha ventilat prou.

Recordeu, també, que l’expressió correcta és fer olor de o fer pudor de, i no pas *fer olor a o *fer pudor a. Per tant, no diem que un sabó fa olor a espígol o que una habitació fa pudor a resclosit, sinó que un sabó fa olor d’espígol o que una habitació fa pudor de resclosit.

• Va olorar el perfum i es va marejar de l’olor tan forta que feia.
• He cremat el sopar i ara tota la casa fa pudor de cremat.
• De què fa olor? De llimona.
• De què és aquesta pudor? De la paret acabada de pintar.

Aclariment

Fa un temps vaig parlar del verb aclarir en un apunt, però he vist que no vaig parlar de aclariment. Doncs això: el verb és aclarir i el substantiu és aclariment, i no pas *aclaració (del verb *aclarar), formes incorrectes en català.

• Necessita un aclariment de les seves paraules; no les va entendre.

Infringir i infligir

Infringir i infligir són dos verbs que de vegades es confonen per la proximitat gràfica que presenten. A continuació explico els significats de infringir i infligir:

—> Infringir vol dir ‘violar una norma’. Per tant, podem infringir una llei, una norma de trànsit o un acord, per exemple. El substantiu que expressa l’acció del verb és infracció.

—> Infligir significa ‘aplicar un càstig’. Per tant, podem infligir un càstig o una pena. El substantiu que expressa l’acció del verb és inflicció.

 

n. b. Cal recordar que la forma *inflingir és errònia.