Infringir i infligir

Infringir i infligir són dos verbs que de vegades es confonen per la proximitat gràfica que presenten. A continuació explico els significats de infringir i infligir:

—> Infringir vol dir ‘violar una norma’. Per tant, podem infringir una llei, una norma de trànsit o un acord, per exemple. El substantiu que expressa l’acció del verb és infracció.

—> Infligir significa ‘aplicar un càstig’. Per tant, podem infligir un càstig o una pena. El substantiu que expressa l’acció del verb és inflicció.

 

n. b. Cal recordar que la forma *inflingir és errònia.

3 respostes a Infringir i infligir

  1. Orèn escrigué:

    Infringir i infligir, efectivament, tenen una proximitat gràfica i també pràctica. Fa uns dies vaig topar amb un control insospitat de la policia local. M’enriolava perquè sabia que m’havien fotut. Feia deu anys que no passava la ITV. Havia infringit la norma i em van infligir una sanció de cent euros. Ara que ja l’he passada estic desitjant que m’aturin.

  2. ficahilallengua escrigué:

    Home, desitjar desitjar no sé jo si ho desitjaria… ;) Feia 10 anys que no passaves la ITV o en feia 10 que l’hauries d’haver passat? De tota manera, bon exemple!

  3. Orèn escrigué:

    Bé. Volia dir que estic obligat a passar-la cada any i durant els últims deu anys no hi havia anat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: