Avui vull parlar de l’adjectiu comú, que sovint s’usa com si fos invariable en gènere. A diferència del que es fa en castellà, però, en català el femení ha de variar. El femení de comú (i comuns) és comuna (i comunes).
- Es tracta d’una equivocació molt comuna.
- A la feina cadascú té un ordinador però les impressores són comunes.
Fica-hi la llengua 
La trobo molt interessant, aquesta entrada. Jo, segurament, hauria dit que és una impressora compartida o, erròniament, que és una impressora comú, potser pel poc ús que faig d’aquest mot. .
L’altre dia vaig sentir que ho deien a les notícies (feien servir la forma comú per al femení) i vaig decidir fer-ne una entrada.
Gràcies, Orèn!
Ja saps que sóc parlant nadiu de castellà i amb els adjectius que no canvien de gènere en la meva llengua materna peró sí en català, tipus comú, verd, fort, pobre, tinc un veritable problema sempre. Moltes gràcies per les teves aclaracions.
Gràcies! M’alegro que et sigui útil. I amb això que comentes de pobre, etc., m’has donat noves idees per a futures entrades.