Precís no és necessari

L’adjectiu precís vol dir ‘exacte’ o ‘ben definit, clar’. No vol dir mai, però, ‘necessari’.

• Al moment precís en què va sonar el xiulet van arrencar a córrer.
• Té un coneixement molt precís del funcionament de l’empresa.
• És necessari que afinis bé la guitarra abans de tocar-la. (I no pas: *És precís que afinis bé la guitarra.)

Provable i probable

Quina diferència hi ha entre provable i probable? L’explico a continuació.

Si una cosa és provable vol dir que ‘pot ser provada’.

• L’autor del delicte és ell i és provable (es pot provar) perquè disposem d’una gravació del fet.

Si diem que una cosa és probable és que hi ha moltes raons o indicis per creure que aquesta cosa és certa o que s’esdevindrà.

• És probable que continuï plovent perquè els núvols no han marxat.
• La causa probable de la dolència és el fred extrem que ha sofert.

El substantiu derivat de probable és probabilitat.

• Estudia la probabilitat que un fenomen com aquest es torni a produir.

*Soltura

De vegades hi ha qui es refereix a la facilitat i gràcia amb què algú fa una cosa amb la paraula castellana *soltura. Com podem expressar aquesta qualitat en català? D’entrada, se m’acuden desimboltura i soltesa. També, i sempre tenint en compte el context, podem fer servir espontaneïtat, fluïdesa, perícia o agilitat (i molts més).

• Condueix amb molta soltesa, per bé que només fa tres mesos que s’ha tret el carnet de conduir.
• Com que parla amb tanta desimboltura, l’han fet delegada de classe.
• Li ha costat molt d’esforç aconseguir parlar xinès amb fluïdesa.