De vegades hi ha qui es refereix a la facilitat i gràcia amb què algú fa una cosa amb la paraula castellana *soltura. Com podem expressar aquesta qualitat en català? D’entrada, se m’acuden desimboltura i soltesa. També, i sempre tenint en compte el context, podem fer servir espontaneïtat, fluïdesa, perícia o agilitat (i molts més).
- Condueix amb molta soltesa, per bé que només fa tres mesos que s’ha tret el carnet de conduir.
- Com que parla amb tanta desimboltura, l’han fet delegada de classe.
- Li ha costat molt d’esforç aconseguir parlar xinès amb fluïdesa.
Fica-hi la llengua 
També m’ha fet barrinar força aquesta entrada i voldria fer-te una pregunta: de [música pegadiza] penso que se’n diu música encomanadissa. I de [música desenfadada] ([desenfado] és un sinònim de [desenvoltura]) com se’n diu habitualment en català: música despreocupada, música alegre?
Bon dia, Orèn! Disculpa la tardança de la resposta.
Mira, jo potser parlaria de ‘música fresca, alegre’, sempre en funció del context i del que vulguem dir concretament. Què et sembla?
Em sembla molt bé, Marta.
També, se m’acut de dir “traça” (té molt de traça per parlar en públic)
Sí, és una bona opció. Gràcies, Pere!