Enconxar és col·locar una matèria tova entre dos trossos de tela que després s’uneixen per la vora. Per exemple, hi ha abrics enconxats de cotó, cobrellits enconxats de ploma, ninots de peluix enconxats de buata, etc.
Encoixinar, en canvi, és cobrir amb una matèria tova una superfície dura i folrar-la després. Per exemple, es pot encoixinar una cadira, una butaca o un altre moble. Encoixinar també pot voler dir, simplement, ‘col·locar coixins’. Així, si poso tot de coixins a terra, l’estic encoixinant, o si poso un coixí damunt d’una cadira també l’estic encoixinant.
Cal tenir en compte que acolxar o encolxar no són formes correctes en català.
n. b. He de dir que he trobat que hi ha molts punts de contacte entre els verbs enconxar i encoixinar; no acabo de saber determinar exactament la diferència semàntica entre aquests dos verbs. El diccionari de l’Enciclopèdia reserva enconxar per a la roba i encoixinar per als mobles i pel que he vist el Termcat sembla que també segueix aquest criteri, per bé que no ho explicita. Veient les definicions del DIEC2, entenc que no podríem dir que una peça de roba està encoixinada, sinó que hauríem de dir que està enconxada, però, en canvi, dedueixo que tant podem parlar d’una porta encoixinada com d’una porta enconxada.
Finalment, no vull deixar de dir que, curiosament, en castellà, les formes corresponents, acolchar i almohadillar, són sinònimes.
Fica-hi la llengua 
deunidó…..un pel complicadet…..
esther
Fa ràbia complicar una cosa que en principi és tan simple, oi? :) Tu què dius: porta enconxada o porta encoixinada?
Aquesta entrada és força interessant. Per començar, m’ha fet actualitzar la fitxa sobre aquesta qüestió i ampliar-la.
Després d’una setmana engripat el ròssec de la malaltia m’impedeix veure-hi amb lucidesa però tot i així he arribat a una conclusió i és que estic d’acord amb tu.
Hi he dedicat una bona estona i crec que m’hi estaría tot el dia però la cosa es va complicant i tant de mirar definicions en castellà i en català, a l’hora d’explicar-me, crec que no ajudarien a fer-me entendre.
Una paraula básica és conxa: f. [ED] [LC] Cobertor de llit que serveix d’adorn i d’abric.
Jo en diría que és un cobertor enconxat.
I una definició del DIEC2 que complica la qüestió és capitonar. v. tr. [LC] [IMI] Enconxar (un seient, una paret, etc.), travessant l’encoixinat amb punts esparsos.
Estic més d’acord amb el DEC que en comptes d’enconxar hi diu revestir: capitonar. v tr Revestir (un seient, una paret, etc.) amb un encoixinat en què les dues teles entre les quals hi ha la borra, la llana, etc., van cosides de distància en distància per punts que travessen l’encoixinat.
En castellà, m’ha semblat interessant l’equivalent de capitonat:
m. [TRG] Camió o remolc, capitonat interiorment i destinat al transport de mobles.
capitoné. (Del fr. capitonné, part. de capitonner, acolchar, tapizar).
1. adj. Dicho especialmente de un asiento o de un respaldo: Acolchado de manera que el relleno sujeto con botones forma dibujos regulares en relieve. Un sillón capitoné. U. t. c. s.
2. m. Vehículo, generalmente con el interior acolchado, que se utiliza para transportar muebles.
A la pregunta que fas a l’Esther jo hi respondria:
porta encoixinada o capitonada, depèn del tipus d’encoixinat.
Ostres, molt interessant el teu comentari, Orèn.
I ara t’he de fer una pregunta: les portes encoixinades no han de ser sempre capitonades?
Jo penso que no. Una porta es pot encoixinar amb una peça de roba enconxada sense que, aquesta peça de roba, vaja necessàriament cosida de distància en distància per punts que travessen l’encoixinat.
Perquè ho entenguis gràficament, encoixinar una porta seria com enganxar un coixí gran de cuir sobre una porta i capitonar una porta seria enganxar un coixí capitoné gran de cuir sobre una porta.
Escriu ‘capitoné’ al cercador d’imatges de google i ho veuràs més clar.
Ah, està bé! Sí, ja ho tinc més clar. Gràcies, Orèn.
Ei, jo aquest cop també trobo que és un article ben interessant!
Si no em perdo amb tantes explicacions, efectivament penso que el que diu Orèn és prou encertat. Això vol dir que enconxar i encoixinar són coses ben diferents, tot i que poden estar relacionades. També observo que, com en tot, depèn de si ens ho prenem tot de manera molt literal o no tant. Per exemple, segons has dit a la teva definició, enconxar és farcir una peça de roba que queda unida per la vora (com quan posem la matèria del coixí [crec que es diu buata] dins de la funda del coixí). Òbviament, si no quedés unida per la vora, jo entenc que també ho estaríem enconxant.
A més, si és “enconxar”, jo suposo que el prefix es refereix al fet que, posant el farciment, ho convertim en una conxa, és a dir, un adredó per posar al llit. Ara bé, és cert que el verb no fa referència només a peces que tinguin a veure amb el llit, mentre que el nom sí. Suposo que quan col·loquem peces enconxades a altres bandes, llavors és quan parlem d'”encoixinar”, la qual cosa vol dir que ho convertim en coixí, en la mesura que conferim a tal peça de roba aquella funcionalitat, a fi de posar seure, per exemple, al damunt d’una superfície dura.
Imagino, per altra banda, que la manera com els coixins o la matèria enconxada que ha servit per encoixinar estiguin cosits, pot variar. La paraula “capitonar”, doncs, es refereix a una tècnica molt específica de cosir-ho. Altres formes, doncs no les conec pas, perquè és un terme molt tècnic.
Jo la il·lustració que m’imagino és la següent: la típica cel·la blanca d’un manicomi tota encoixinada per una tela que ha estat farcida, per tant enconxada (si bé és cert que en aquest cas ha estat enconxada entre la tela i la paret, per tant la tela no està cosida per les vores, la qual cosa vol dir que molt estrictament parlant no seria el mateix, però òbviament el llenguatge no és només una qüestio de ser purament estricte, perquè en el fons és el mateix. Ara, potser sí que hi ha un altre verb, que jo desconec, per dir aquest tipus específic d’enconxament). L’encoixinat, a més, està cosit de forma regular de tal manera que la paret està formada com per bonys. L’encoixinat, per això, és específicament un capitonat.
Ho visualitzeu així, també?
Sigui com sigui, avui ja he après quatre paraules noves!
Ectòrix,
Tens raó, estrictament no és sempre per les vores, que s’uneix. La idea és que la buata o la matèria amb la qual omples l’espai entre les teles quedi ben fixada perquè s’aguanti i no caigui. No cal que estigui fixada per les vores, cert. Se m’ha colat! No sé si les cel·les encoixinades dels manicomis estan encapitonades, potser sí… Jo sempre me les he imaginat així.
En fi, gràcies per les reflexions i comentaris. Aquestes parauletes donen de si!
*encolxar, *enconxar són catanyol
encoixinar (cobrir amb una matèria tova una superfície dura i folrar-la després, per ex. una cadira, un cadiral o un altre moble) | encotonar (farcir de cotó) | capitonar (encoixinar travessant l’encoixinat amb punts esparsos) | emborrar (omplir de borra tèxtil) | revestir (cobrir alguna cosa per a protegir-la o realçar-la) | reforçar, engruixar, uatar (posar a la roba un contrafort amb llana, cotó o seda, formant un regruix tou) | embotir (mobles) | NÀUT folrar els caps o cordes
*acolxat / capitonat | vànova | cotonada (/vànova ~) | cobrellit / sobrellit / cobertor (de llit) | cobrepeus / cobripeus (que tan sols cobreix la part dels peus)
*enconxat / piqué molt gruixut, bast i perxat (mena de teixit)
*colxa / vànova (esp. acotonada) / cotonada (vànova ~) | cobrellit / sobrellit / cobertor (de llit) | cobertor
*colxó / matalàs / matalaf
*colxonet(a) / matalasset / matalafet / marfegó
*conxa / cobrellit / sobrellit / cobertor (de llit) | cobertor | vànova (esp. acotonada) / cotonada (vànova ~) | balou (d’un vaixell) | copinya (d’un teatre). *Ulleres de conxa: ulleres de carei
*conxar / NÀUT corxar (filar els caps o fils (d’una corda) que comença a desfilar-se, tòrcer i reunir uns amb altres els cordons que formen un cap de corda, perquè aquest sigui més curt)
*desconxar / NÀUT descorxar (desfilar els caps o fils (d’una corda), destòrcer o descaragolar una corda separant-ne els cordells que la formen) | escrostonar / descrostar
*aconxar / tòrcer / empènyer (el vent o el corrent, cap a la costa o a un lloc perillós)
conxa és correcte per conca, clasca o clotxa (d’animal, com la tortuga, els mol·luscs, etc.)